“Txékhov encarna l’autèntic esperit democràtic rus”
Nikolai Gógol, Mikhaïl Bulgàkov, Irène Némirovsky, Vassili Grossman, Svetlana Aleksiévitx... La llista d’escriptors nascuts a Ucraïna és aclaparadora. Un recorregut per les lletres ucraïneses (expressades en diversos idiomes) i per les relacions geopolítiques, històriques, culturals i humanes entre Rússia i Ucraïna, dos germans en guerra, és la proposta d’El complex de Caín (Edicions 62 / Destino), el nou assaig de Marta Rebón (Barcelona, 1976), una de les millors coneixedores de la literatura eslava, traductora d’alguns dels autors esmentats –a més d’altres com Txékhov, Tolstoi, Nabokov, Tarkovski, Dostoievski o Pasternak– i autora de l’assaig En la ciudad líquida (2017). Li costa dormir des que va esclatar la guerra al febrer.
Utilitza la literatura com a eina de coneixement de la realitat.
La literatura escrita en ucraïnès es coneix bastant poc, ara comencen a encarregar-se més traduccions de grans autors com Taràs Xevtxenko, Lessia Ucrainka, Ivan Frankó... Ens hem adonat que els estudis eslaus estaven colonitzats pel gran imperi.
Fins i tot lingüísticament...
Es van dictar normes perquè l’ucraïnès semblés un dialecte del rus. Ja a finals del XIX s’obstaculitzen les publicacions en ucraïnès i les traduccions. Es força l’homogeneïtzació dels dos idiomes.
Ara quina és la situació?
Ara l’ucraïnès és la llengua més parlada, i es viu una situació de bilingüisme amb el rus. Una llei va determinar que l’ucraïnès fos l’única llengua estatal però amb llibertat perquè la gent n’utilitzi d’altres. Molta gent s’ha passat a l’ucraïnès com a manera de protestar, com l’escriptor Andrei Kurkov, que ja no empra mai el rus en les seves declaracions, abans les fa en anglès.
Diu que Rússia no ha conegut la democràcia. Ni tan sols als anys noranta?
Ni tan sols. Els anomenats anys temeraris van configurar un Estat mafiós amb els oligarques, les privatitzacions, assassinats al carrer i una població empobrida.
Parla de l’orgull rus.
És que, encara que siguin de l’oposició, s’enfaden si els toques certs temes, com la falta de democràcia. Però l’homo sovieticus és conformista, passiu, només parla amb llibertat a la cuina de casa seva. No fan enfadar mai el poder.
Quina imatge, la de Zelenski com a protagonista de La rosa porpra del Caire.
Si ho poses en una novel·la, és inversemblant: un còmic fa una sèrie, Servidor del poble, on el protagonista és un professor que, per accident, esdevé president del país. L’actor es presenta amb el mateix nom com a partit, Servidor del Poble, i guanya. Ha traspassat la pantalla.
Analitza les narratives que justifiquen la guerra...
Putin, com a guionista, respecta la màxima txekhoviana que si mostres una pistola a la novel·la, l’has de fer servir en algun moment. Ens deien fins al dia abans que els moviments de tropes només eren maniobres. Tota la manipulació del llenguatge és molt obscena. Els primers mesos, em va afectar molt, em tremolava la veu, no podia creure’m que estiguessin dient allò de desnazificar un país que té un president jueu.
Parla molt de l’autora russa Liudmila Ulítskaia...
Ella es va acomiadar d’Europa i de la democràcia ja el 2014. Veia que no hi havia res a fer, entén molt bé la mentalitat dels seus governants. Només cal fixar-se en la persecució brutal contra els periodistes, que ve de molt lluny, pensi en Anna Politkóvskaia, assassinada a trets en un ascensor el 2006.
La paraula escrita, diu, continua sent sagrada per als russos. En no tenir renaixement, els textos no van passar de sagrats a seculars. Només cal veure Soljenitsin i el messianisme. A la novel·la El sotstinent Susdit, de Tinianov, un funcionari s’equivoca donant per mort un tinent i fent néixer un inexistent oficial, i l’esforç de tothom és adequar la realitat a l’error administratiu. Darrerament, però, els grans escriptors són fora, i cau la figura de l’intel·lectual.
Txékhov va donar suport a la minoria tàrtara de Crimea.
La seva àvia era ucraïnesa, ell sentia parlar ucraïnès a casa i es nota aquesta apertura, no és com Dostoievski,
Tradició “La paraula escrita és encara sagrada per als russos, només cal mirar Soljenitsin”
Russofòbia? “Com es pot criticar que tanqui una exposició russa quan estan matant gent cada dia?”
més nacionalista. Txékhov és l’empatia total, encarna l’autèntic esperit democràtic rus.
Què opina de la cancel·lació d’actes culturals russos?
Em sembla anecdòtic, és increïble que estiguin matant gent cada dia i alguns s’escandalitzin perquè tanca una exposició. Com es pot parlar de russofòbia quan una família ha estat mutilada perquè ha caigut una bomba a casa, i mai més no tindran cames? No em sembla el moment de destinar diners públics a iniciatives culturals d’institucions oficials russes.c