“Em volia retirar a l’Espanyol”
Poc abans de les dotze del migdia, la sala President del RCDE Stadium va anar omplint-se d’espanyolisme amb llegendes com Dani Solsona, Raúl Tamudo, Tommy N’Kono o Rafa Marañón, exjugadors que en el passat van dir adeu al club de la seva vida, un difícil trànsit que ahir va afrontar David López, perico de bressol. Amb la veu entretallada, mirant d’aguantar-se les llàgrimes, de vegades incontrolables, el fins ara primer capità es va acomiadar després de dotze anys a l’entitat, des que el 2007 va arribar al planter.
“Espero que em recordeu com una bona persona, humil i treballadora. Però sobretot com algú que no es va rendir mai”, va desitjar el de Sant Cugat, de 32 anys, que va destacar el fet d’haver posat l’Espanyol al davant dels seus interessos, “les 24 hores del dia”, fins i tot quan va perjudicar la seva vida personal. “He caigut moltes vegades, però sempre m’he aixecat . És el meu millor llegat”, va dir davant la seva filla i la seva dona.
Va marxar quatre cops (Terrassa, Leganés, Osca i Nàpols) per tornar després, però el seu cinquè comiat és definitiu, ja que el club ha decidit que no el renova després d’un últim any en què la competència i les lesions l’han relegat a la suplència. Com en l’adeu de Diego López, va rebre una insígnia del conseller delegat, Mao Ye. Després, li van lliurar els símbols que ha lluït amb “orgull” aquests anys: el braçal i una samarreta amb el dorsal 237, els cops que ha jugat des del seu debut el 2010. D’aquesta última etapa de sis anys va destacar-ne la classificació per a Europa el 2019, però es queda amb el dia de l’ascens, “un alliberament”. “Hi havia molta responsabilitat. La meva samarreta pesava més que la d’altres”, va dir abans de recordar amb angoixa l’any que van baixar: “S’associa la meva imatge amb el descens perquè sortia a donar la cara. Ho repetiria, no me’n penedeixo”.
Se’n va contra la seva voluntat, “atordit” i sense un destí clar, tot i que la seva intenció és tornar amb un altre rol, potser d’entrenador. “L’adeu arriba abans del que es pensava. El destí no es tria (...) El meu somni era retirar-me a l’Espanyol”, va lamentar el migcampista i central, que volia acomiadar-se en l’últim partit a casa contra el València. Una espina que es va treure a mitges ahir amb el seu últim pas per la gespa davant els aficionats que es van acostar, pocs per al que ha representat a l’Espanyol. “Hi seré per al que el club necessiti”, va concloure.c
S’associa la meva imatge amb el descens perquè sortia a donar la cara; ho repetiria” David López