La tensió pels tipus porta l’Euribor a l’1%, el màxim des del juliol del 2012
La borsa i el deute tornen a claudicar abans de la decisió d’avui de la Fed
L’augment dels tipus d’interès als Estats Units i a l’eurozona per combatre la inflació està apujant el cost del deute dels estats i empreses i els costos financers de les famílies. Es reflecteix així en la rendibilitat dels bons del Tresor, com el de deu anys d’Espanya, que ahir va escalar fins al 3,1% de rendibilitat anual, i en alguna cosa molt més pròxima a la vida dels ciutadans, com l’Euribor.
El tipus a què es presten els bancs entre ells i que és referència per a les hipoteques i altres préstecs era divendres del 0,6%, el doble que el de tres setmanes abans. Dilluns va pujar fins al 0,79% i ahir va fer un nou salt fins al 0,96%. El seu ascens ha estat meteòric i exemplifica a la perfecció què implica el canvi d’escenari actual.
Avui la Reserva Federal dels Estats Units aprovarà un nou encariment del preu oficial o de referència dels diners. Previsiblement, pujarà 75 punts, fins a la forquilla entre l’1,5% i l’1,75%, segons previsions dels analistes. O potser només 50 punts. Ahir el mercat apostava majoritàriament per la primera opció i això va provocar que es prolongués la inestabilitat a les borses i al mercat del deute. L’última vegada que la Fed va aplicar un augment de 75 punts va ser el 1994.
En qualsevol cas a Wall Street es dona per fet que, sigui ara o més endavant, els tipus d’interès seran sensiblement més alts d’aquí uns mesos per intentar posar límit a la inflació. Ahir els inversors van optar per esperar esdeveniments per conèixer una de les decisions més esperades i temudes dels últims anys. L’allau de vendes va disminuir.
A Europa, mentrestant, les pèrdues van ser moderades a les borses. L’intent de rebot de les primeres hores del dia va donar pas als dubtes i a una correcció que, sense arribar a ser important, es va afegir al viscut els dies previs i va reobrir-ne les ferides. L’Ibex va caure un 1,4% i ja surt als 8.000 punts. La banca, tan castigada els dies previs, va respirar una mica i, en canvi, altres empreses van patir càstigs considerables, com Pharmamar (-10%), Cellnex (-7%) i Solaria i Red Eléctrica (-6%).
L’aversió al risc és una realitat del mercat i s’acarnissa en els actius considerats menys segurs. En aquest sentit, el càstig a les criptomonedes, el valor de les quals ha passat de 3 bilions de dòlars a menys d’1 bilió des de començaments d’aquest any, és brutal.
Ahir Coinbase, una de les plataformes d’intercanvi més importants de criptoactius, va anunciar que acomiadarà un 18% de la plantilla, unes 900 persones. “Volem assegurarnos de mantenir-nos saludables durant aquesta recessió econòmica. Els nostres costos de plantilla són massa alts per administrar aquest mercat incert. Sembla que estem entrant en una recessió després d’un auge econòmic de més de deu anys que podria conduir-nos cap a un altre criptohivern que podria durar molt temps”, va dir Brian Armstrong, conseller delegat i fundador de la companyia dels Estats Units.
I amb raó. El bitcoin va tocar ahir els 20.834 dòlars, menys de dos terços de la seva cotització rècord, assolida a finals de l’any passat. Al tancament d’aquesta edició, s’acostava als 22.000 dòlars, però tot trontolla. Dilluns, Binance i Celsius, dues plataformes més, van bloquejar la retirada de fons dels seus clients en vista de l’allau de peticions de reembors. Aquestes accions afegeixen incertesa.
Armstrong va subratllar ahir la necessitat de mantenir sota control els costos, després que els últims 18 mesos la plantilla de Coinbase es quadrupliqués, des d’al voltant de 1.250 treballadors amb qui comptava a principis del 2021 fins als 5.000 que tenia ahir.c
El mercat aposta clarament per una alça de 75 punts de la Reserva Federal per aturar la inflació
El bitcoin continua en barrina i Coinbase diu que acomiadarà 900 persones, un 18% de la plantilla