La visita pendent

Ucraïna compta que l’alemany Scholz, el francès Macron i l’italià Draghi visitin per primera vegada Kíiv demà per resoldre la tibantor i garantir armes

Tres governants europeus fins ara reticents a posar un peu a la Ucraïna en guerra contra l’invasor rus –l’alemany Olaf Scholz, el francès Emmanuel Macron i l’italià Mario Draghi– podrien anar a Kíiv demà dijous, d’acord amb informacions de mitjans alemanys i italians que els governs respectius no van confirmar oficialment.

Amb tot, hi ha indicis en aquesta direcció. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha buidat la seva agenda de demà per a una eventual trobada amb aquest trio de polítics, a qui, per una raó o una altra, se’ls retreu tebiesa i lentitud en el suport a Ucraïna. Macron, que els últims dies ha parlat obertament de “no humiliar Rússia”, va emprendre ahir viatge a Romania i Moldàvia, un altre senyal d’itinerari geogràfic que apunta a Ucraïna. S’especula que, en cas d’acudir el trio a Kíiv, se’ls hi sumaria el president romanès, Klaus Iohannis.

Al país atacat per Vladímir Putin, on l’exèrcit ucraïnès lliura a les províncies de l’est duríssims combats sota el foc incessant de l’artilleria russa, l’expectativa sobre aquesta més que probable visita se centra en Alemanya.

Malgrat les promeses públiques del canceller Scholz sobre subministrament d’armament pesant, no hi ha constància que hagi arribat a destinació. “Honestament, respecte a lliuraments d’armes, Alemanya s’hi va unir una mica més tard que alguns dels nostres països veïns; això és un fet”, va afirmar Zelenski en una entrevista dilluns a la nit a la cadena pública alemanya ZDF.

“És important que el canceller Scholz vingui aquí en temps de guerra”, va afegir el líder ucraïnès. Zelenski va dir que espera de Scholz “suport personal” per a l’aspiració d’Ucraïna a l’estatus de país candidat a ingressar a la UE. La Comissió Europea anunciarà aquest divendres la seva opinió, que es preveu positiva, abans que es debati a la cimera europea dels dies 23 i 24 a Brussel·les.

Els últims dies les trucades de Macron i Scholz a Putin han despertat recel a Kíiv, als països bàltics i a gairebé tot l’est d’Europa, percebudes com a disposició a fer concessions a Rússia. A començament de maig, l’italià Draghi havia advocat per un alto el foc i negociacions de pau, que van ressonar a Ucraïna com ganes de posar fi a la guerra a qualsevol preu. A mitjans de maig, després d’una de les seves converses telefòniques amb Putin, Scholz va dir també que hi havia d’haver un alto el foc a Ucraïna com més aviat millor.

Per als tres països implicats, fer aquesta visita pendent tindria sentit abans de la propera cimera del G-7. La cita anual dels set països més industrialitzats, aquesta vegada sota presidència alemanya, se celebra al palau bavarès d’Elmau del 26 al 28 d’aquest mes, just abans de la cimera de l’OTAN a Madrid, que serà els dies 29 i 30. La guerra a Ucraïna marcarà les dues trobades.

A l’aeroport parisenc d’Orly, al peu de l’avió que el portaria a Bucarest, Emmanuel Macron va cridar al vot a la seva formació en la segona volta de les eleccions legislatives d’aquest diumenge en comptes d’aprofundir en el seu viatge a l’estranger. Va demanar “una majoria sòlida” perquè “res no seria pitjor que afegir desordre francès al desordre mundial”. Macron va anar a Romania a veure 500 soldats francesos desplegats allà amb 300 de belgues en una base de l’OTAN, i anirà avui a Moldàvia, una visita molt esperada en aquest país que, com Ucraïna i Geòrgia, aspira a l’estatus de país candidat a la UE.

Davant l’absència de Scholz, Macron i Draghi, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va fer dissabte la segona visita a Kíiv. A la capital ucraïnesa hi han anat diversos líders europeus durant aquesta guerra, del premier britànic, Boris Johnson, al president espanyol, Pedro Sánchez, passant per primers ministres i presidents de Polònia, els països bàltics, els països escandinaus i els de l’est europeu.

Durant un temps, Scholz va justificar la seva decisió de no anarhi adduint el veto ucraïnès a mitjans d’abril a la visita del president alemany, Frank-Walter Steinmeier, pel seu passat prorús. Scholz deia llavors que un viatge a Kíiv “ha de ser per fer progressos concrets, i no només com una oportunitat fotogràfica”, en clara crítica a la successió d’imatges de líders fotografiant-se amb Zelenski. Però Kíiv va contraatacar convidant formalment Scholz, i aquest argument va acabar diluint-se.c

“És important que el canceller Scholz vingui aquí en temps de guerra”, va dir Zelenski sobre la llarga absència