Ucraïna busca els seus orfes
L’ONU investigarà si milers de nens ucraïnesos han estat adoptats a Rússia
“Vostès parlen de crims de guerra com si fossin multes de trànsit. Es tracta d’assassinats massius de civils, violacions, tortures. Quines vileses ha de cometre Rússia perquè abandonin d’una vegada la correcció política?”.
La frase la va etzibar ahir una periodista ucraïnesa als tres diplomàtics enviats per l’ONU per indagar les violacions de drets humans comeses a Ucraïna. Erik Møse, president de la comissió d’investigació, acabava d’explicar en roda de premsa a Kíiv que durant els deu dies que han passat al país han recollit un munt de testimonis sobre possibles crims de guerra perpetrats per les forces russes, però que és aviat per treure’n conclusions. “En aquesta fase no estem en posició de fer constatacions basades en els fets o de pronunciar-nos sobre qüestions relatives a la qualificació jurídica dels esdeveniments”, va declarar el jutge noruec.
L’argot diplomàtic és ara més indigest que mai per a Ucraïna, sota l’embat d’un invasor que s’espolsa totes les acusacions d’atrocitats com a simples fake news. Sense victòria militar, Ucraïna està assedegada de justícia. Però, si la justícia ordinària és lenta, la internacional ho és molt més. El 5 d’abril al Tribunal de la Haia arrencava un judici molt esperat: un líder milicià implicat en el genocidi a Darfur... fa 19 anys.
Els ucraïnesos tenen pressa. Pressa per posar, negre sobre blanc, xifres a les execucions sumàries, a les dones violades, als
La comissió d’investigació de l’ONU demana temps per recollir proves sobre els suposats crims
Els diplomàtics han rebut denúncies que els russos estan buidant orfenats a les zones ocupades
civils assassinats. Pressa també per aclarir la sort dels milers de nens que, segons les autoritats ucraïneses, han estat segrestats d’orfenats en territoris ara sota ocupació russa i posats en adopció a Rússia. Denúncies que ha recollit la comissió de l’ONU i s’investigaran, va prometre la diplomàtica bosniana Jasminka Dzumhur, que va parlar “de processos accelerats de nacionalització i adopció”.
A Ginebra, l’alta comissionada pels Drets Humans, Michelle Bachelet, va anunciar una investigació sobre les suposades adopcions, malgrat que va subratllar que no podia confirmar les acusacions ni el nombre de nens afectats. “Ens inquieten les presumptes intencions de les autoritats russes de permetre el desplaçament de nens ucraïnesos cap a famílies a Rússia, que no semblen incloure mesures de reagrupament familiar ni respectar l’interès del menor”, va dir Bachelet. “Seguim la situació de prop”.
Tots tres comissaris, diplomàtics amb àmplia experiència, van demanar a Kíiv temps per fer la seva feina. Aquesta és la primera visita, i les següents ja seran amb investigadors que es dedicaran a recollir proves sobre els suposats crims. La comissió presentarà un primer informe davant l’Assemblea General de l’ONU a l’octubre, i les conclusions davant el Consell de Drets Humans, el març del 2023. “No dubtem dels testimonis que hem escoltat o els llocs que hem visitat. La qüestió és si tenim prou evidències que serveixin per a finalitats legals i per elaborar un informe creïble i factualment impecable”, va dir el diplomàtic colombià Pablo de Greiff.
El diplomàtic va puntualitzar a
Hi ha una multitud d’investigacions a Ucraïna ara mateix, moltes sense els experts necessaris
Europa i els Estats Units hi envien equips per assistir la Fiscalia ucraïnesa en les seves indagacions
aquest diari que en aquesta visita no han rebut cap denúncia d’abusos comesos per tropes ucraïneses, però va subratllar que el seu mandat és investigar “totes les al·legacions independentment de qui en sigui el perpetrador”. De moment, però, les úniques autoritats que col·laboren són les ucraïneses.
La investigació de l’ONU només és una d’entre les moltes que s’estan duent a terme a Ucraïna per treure a la llum els crims de guerra russos. La majoria són sota el comandament de la fiscal general, Irina Venediktova, però també hi ha una multitud d’organitzacions que en duen a terme.
És problemàtic, adverteix l’advocat britànic Wayne Jordash. Codirigeix el Grup Assessor sobre Crims d’Atrocitat, establert per la UE, els Estats Units i el Regne Unit precisament per acompanyar la justícia ucraïnesa en aquesta tasca hercúlia. No hi ha precedents del que es proposa de fer Ucraïna: una investigació a gran escala de crims de guerra duta a terme mentre la contesa continua i per la mateixa nació sota atac.
“És bo que hi participin actors diferents, però s’han de coordinar –adverteix Jordash–. El que veig és molta pressa, sobretot per part d’organitzacions civils que no entenen com de tècnica i especialitzada que és la feina d’investigar crims de guerra. No n’hi ha prou d’entrevistar uns quants testimonis. No són conscients del mal que poden fer si no col·laboren amb la Fiscalia i els experts internacionals”.
Fins i tot la mateixa justícia ucraïnesa no té recursos per dur a terme aquestes investigacions, que requereixen fiscals especialitzats, forenses, analistes militars, experts en balística o en l’anomenada intel·ligència de fonts obertes. El Grup Assessor està desplegant “equips mòbils” per ajudar els investigadors ucraïnesos sobre el terreny. El Tribunal Penal Internacional hi va enviar 42 forenses; França, un equip de la gendarmeria; Eslovàquia, experts en explosius. Espanya va oferir a l’abril enviar-hi 39 forenses, però encara no se’ls ha mobilitzat, va confirmar a aquest diari l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya.
També inquieta el marc legal. Vladímir Zelenski està a punt de firmar una llei sobre crims de guerra que els experts en dret internacional consideren un greu retrocés. Dilueix la responsabilitat dels comandaments de l’exèrcit ucraïnès en la comissió de crims, alhora que permet processar soldats rasos del bàndol enemic per crims d’agressió.c