L’activitat física produeix una molècula que inhibeix la gana
L’objectiu és crear fàrmacs amb els beneficis de l’exercici
Practicar activitat física produeix una molècula que redueix la gana, segons una investigació que explica com l’exercici regula el funcionament de l’organisme. Els resultats obren la via a desenvolupar fàrmacs que aportin beneficis equivalents als de l’activitat física i que podrien ser especialment útils per a persones grans o amb mobilitat reduïda, afirmen els autors de la investigació.
Segons els resultats presentats ahir a la revista Nature, l’activitat física augmenta el nivell de la molècula Lac-Phe a la sang, cosa que ajuda a reduir la gana durant les hores següents. Aquesta molècula se sintetitza a partir del lactat (que es produeix durant l’exercici intens) i de la fenilalanina (un dels aminoàcids essencials amb què es construeixen les proteïnes).
El paper de la Lac-Phe en la regulació de la gana s’ha descobert en experiments amb ratolins. La seva producció com a conseqüència de l’activitat física s’ha confirmat en cavalls de curses i en persones. En un estudi amb voluntaris s’hi ha observat que la producció de Lac-Phe augmenta amb tots els tipus d’activitat física. És màxima en exercicis d’esprint (on la producció de lactat és més alta), seguida d’exercicis de força (com aixecar pesos) i, en últim lloc, d’exercicis de resistència (com curses de fons).
Els investigadors van fer córrer ratolins en una roda i van analitzar les molècules de la seva sang produïdes per efecte de l’exercici. La que més va augmentar va ser la Lac-Phe, que no s’havia identificat en estudis anteriors sobre la fisiologia de l’activitat física.
En persones que van fer activitat física durant 30 minuts, el nivell de Lac-Phe va començar a augmentar des de l’inici de l’exercici i va continuar augmentant fins a mitja hora després d’acabar. A partir d’aquí va tornar a baixar, però tres hores després continuava per sobre del nivell inicial.
Un tractament farmacològic experimental de Lac-Phe va reduir el consum d’aliments un 50% en ratolins obesos durant un període de 12 hores sense afectar el seu nivell d’activitat. Deu dies de tractament van reduir de manera sostinguda el consum de menjar, el greix corporal i el pes, i van millorar el control de la glucosa. Contràriament, els ratolins incapaços de sintetitzar la Lac-Phe van augmentar el consum de menjar i van tornar-se més obesos després de l’activitat física.
Aquest tractament “no està a punt per utilitzar-se com a fàrmac actualment; necessitem comprendre millor com actua la Lac-Phe al cervell”, declara per correu electrònic Jonathan Long, director de la investigació, de la Universitat de Stanford a Califòrnia. •