La mortalitat per onades de calor es xifra a Espanya en 1.300 persones a l’any
Menys d’un 2% són morts directes; en la resta hi incideixen altres patologies mèdiques
Unes 1.300 persones moren a l’any a Espanya per una mortalitat atribuïble a les onades de calor. La xifra la recull un estudi del 2016 publicat a la revista Environment International amb dades del període 2000-2010. No hi ha un estudi homologable més recent, malgrat que la quantitat actual es podria situar entre 1.500 i 1.700, segons estimacions de Julio Díaz, investigador de l’Institut de Salut Carlos III, un dels autors del treball.
Menys d’un 2% de les defuncions es deuen directament a cops de calor; la resta corresponen a altres patologies mèdiques. Persones amb una malaltia de base veuen agreujada l’afecció fins que els provoca la mort, víctimes dels seus problemes respiratoris, circulatoris, neurològics, endocrins o renals.
En la gran onada de calor d’Espanya del 2003, en què van morir unes 6.600 persones, només 140 van morir per cop de calor. “Les altres 6.460 van morir per un agreujament de les seves patologies”, assenyala Díaz. Les províncies amb més morts d’aquest tipus són Madrid (una mitjana anual de 229), Barcelona (120), Sevilla (63), Pontevedra (53), Alacant (51) i València (44). Desconeixen aquesta realitat Palència, Sòria i Terol.
Malgrat tot, en general la població espanyola s’està adaptant els últims anys a aquests episodis, segons els estudis que avaluen l’índex de temperatures que defineixen l’onada de calor, el nivell a partir del qual la població comença a morir per les altes temperatures. “A mesura que augmenta la calor veiem que es necessiten temperatures més altes perquè la gent mori”, destaca Julio Díaz.
El període 1983-2003 les morts atribuïbles a la superació d’aquest llindar eren d’un 14%, mentre que el període 2004-2018 aquesta atribució havia baixat a un 2%. “En el nostre estudi veiem que ens estem adaptant a un ritme de pujada de temperatures de 0,6ºC per dècada”, afirma aquest expert. De totes maneres, hi ha una franja d’edat en què aquesta regla no es compleix, i és preocupant, perquè afecta la població entre 18 i 45 anys, que és justament la població treballadora.
Els avenços aconseguits en la reducció de l’impacte general es poden atribuir a la millora de les infraestructures (zones verdes, edificis més ben adaptats) i, sobretot, a l’adopció de plans de
La població s’adapta ara millor a les altes temperatures, excepte en la franja dels 18 als 45 anys
prevenció sanitària davant les altes temperatures establerts a partir del 2004. “Creiem que aquests plans de prevenció han estat clau i han tingut un efecte positiu claríssim. La gent ja sap a Espanya que la calor mata; que cal hidratar-se i que cal estar pendent de la gent gran”, afegeix. La mortalitat per onada de calor tendeix a augmentar, mentre que la mortalitat per onades de fred tendeix a disminuir. En estudis centrats en Madrid s’ha vist, a més a més, que “als districtes més pobres és on la calor mata més persones”.
Encara que l’onada de calor a Espanya no es pot atribuir directament al canvi climàtic sense un estudi d’atribució, el que “sembla clar és que encaixa amb el patró de tot el que ens diu el Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC) de l’ONU sobre el clima extrem”. L’IPCC insisteix que les onades de calor cada vegada seran més freqüents i més intenses, i que els estius cada vegada s’amplien més.n