Les borses desconfien dels ajuts del BCE a les economies del sud d’Europa
El Regne Unit i Suïssa també apugen tipus per frenar la inflació
Les borses europees van registrar ahir caigudes superiors a un 3% en una jornada marcada per la desconfiança. Si bé el comunicat del dia anterior del BCE va aconseguir en gran manera frenar la pujada de les primes de risc, no va ser suficient per dissipar la preocupació dels mercats.
Desconfiança. O simplement por i temor que amb el que s’ha anunciat no n’hi hagi prou.
Els mercats mundials van virar ahir al vermell l’endemà que el Banc Central Europeu (BCE) anunciés un programa específic per continuar comprant el deute perifèric de països com Espanya o Itàlia, i que la Reserva Federal (Fed) dels Estats Units optés per la pujada més gran de tipus d’interès des del 1994.
La inflació, un fenomen que fins fa un any havia de ser “transitori”, en paraules dels mateixos governadors, sembla, en canvi, que s’ha instal·lat. Ara els falcons dels bancs centrals han passat a l’atac, però els inversors no semblen gaire convençuts, com si els retraguessin falta de credibilitat atenent les seves proclames anteriors.
Pel que fa a Europa, els mercats van registrar una correcció important, amb retallades superiors al 3% en el cas de la borsa alemanya i de l’EuroStoxx 50. Si l’objectiu del comunicat del BCE era frenar la pujada de la prima de risc, en bona part ho van aconseguir momentàniament, perquè el diferencial del deute espanyol i italià ahir es va tenir a ratlla. La borsa espanyola va limitar els danys amb un retrocés d’un 1,18% i va acabar per sota dels 8.100 punts.
Però si la finalitat era calmar els mercats, no sembla que la intervenció de la institució que presideix Christine Lagarde ho aconseguís. Cal recordar que les pujades de tipus a Europa, que registra una inflació superior al 8%, la més alta des que existeix l’euro, han estat anunciades però encara no han arribat, ja que es preveuen per al juliol i el setembre.
“Si el problema a Europa és d’oferta, tal com indica el premi Nobel Joseph Stiglitz, a causa dels colls d’ampolla en el subministrament, com en energia i aliments, la pujada de tipus d’interès no hi ajuda. És més una qüestió d’inversió en capital fix”, comenta a aquest diari César Pérez, director global d’inversions de Pictet WM.
“D’altra banda, el BCE ha de donar el missatge que fa alguna cosa, i els tipus negatius no són una situació normal. Al final el banc central es mou en un camí estret. La meva impressió és que ara el BCE està disposat a actuar preventivament, abans que es descontrolin els diferencials de rendibilitat a venciment del deute dels països perifèrics. La seva capacitat no és insignificant, tot i que, en cas d’una fragmentació greu del deute, probablement caldrà una altra eina de compra d’actius del BCE”, explica. A parer seu, al final la UE sortirà d’aquesta crisi llançant un altre fons –com durant la pandèmia– , però aquesta vegada destinat “a la transició energètica i a les despeses de defensa”.
Però mentre això no passa, la debilitat continua. De fet, els temors sobre la inflació van obligar ahir el Banc d’Anglaterra i el Banc de Suïssa a activar la palanca monetària. L’entitat britànica va apujar tipus per cinquena vegada consecutiva (0,25 punts) fins a l’1,25%, el seu nivell més alt en 13 anys, per mirar de frenar un creixement dels preus que es preveu que arribi a l’11% després de l’estiu, el màxim en quatre dècades.
El banc helvètic també va intervenir per sorpresa, amb una alça de 50 punts base, el primer moviment alcista en 15 anys, per bé que els seus tipus es mantenen en terreny negatiu.
Als Estats Units, on la inflació també és desbocada però hi ha
Els analistes creuen que la Fed estaria disposada a acceptar fins i tot una recessió per calmar els preus
El BCE se centra més en la prima de risc que no pas en la inflació, però no convenç els inversors
plena ocupació, Wall Street no va pair bé l’alça de 75 punts base de Jay Powell. L’índex SP500 registra la segona pitjor arrencada d’exercici de la seva història, ha entrat en fase baixista després de perdre més d’un 20% des dels seus màxims, i ha tornat als nivells registrats l’any 2020.
Les tecnològiques del Nasaq van registrar fortes caigudes a mitja tarda, superiors al 4%: moltes depenen del finançament per créixer, i l’augment del cost dels diners no els afavoreix.
“La lectura clara aquí és que la Fed ha deixat anar el geni falcó del llum, i hauríem d’esperar un seguiment més agressiu d’altres bancs centrals”, va dir Stephen Innes, de SPI Asset Management, en un comentari.
El que amoïna els inversors és que si anteriorment el president de la Reserva Federal havia insistit que calia evitar una recessió als EUA, amb aquest gir restrictiu estaria disposat a acceptar fins i tot un deteriorament de les condicions econòmiques per frenar l’escalada de preus.
“La lluita contra la inflació ara és la prioritat de la Fed, i si una recessió és el preu a pagar per defensar la seva credibilitat, està disposada a pagar-lo”, va dir en una nota Silvia Dall’Angelo, economista de Federated Hermes. De moment, ni venç ni convenç.