La guerra revoluciona el model de forces de l’OTAN
Els aliats donen suport al model alemany de tropes desplegables
La situació de seguretat al continent va canviar completament el 24 de febrer amb la invasió russa d’Ucraïna. Més de cent dies després, amb una guerra brutal al continent europeu, l’OTAN afina una reforma històrica del seu model de forces, un pla que els caps d’Estat i de Govern aliats segellaran a final de mes a la cimera de Madrid i que inclourà una “visió de 360º” per no perdre de vista altres amenaces. Fonts aliades es refereixen als canvis com “una revolució interna”.
En qüestió de dies la invasió russa d’Ucraïna va desencadenar un dels moviments de tropes més grans de la història a Europa. Els 5.000 soldats que l’OTAN va enviar als països bàltics i Polònia arran de l’annexió de Crimea el 2014 es van convertir en 40.000 tropes sota comandament aliat i un desplegament inèdit, des del Bàltic fins al mar Negre. Com es pot planificar un reforç d’aquest front a llarg termini per afrontar l’amenaça de Rússia? Les propostes dels països afectats van obtenir ahir una freda acollida entre els ministres de Defensa de l’Aliança, reunits a Brussel·les. El model que s’obre pas és un altre.
Letònia, Lituània, Estònia i Polònia reclamen un quarter general i multiplicar per deu, de 5.000 a 50.000, el nombre d’efectius dels batallons situats a la frontera de l’OTAN amb Rússia i estacionar-los permanentment allà, sense rotar constantLituània: ment, com fan ara per no violar l’Acta Fundacional OTAN-Rússia del 1997. El secretari general, Jens Stoltenberg, ha deixat clar que, atacant Ucraïna, Moscou va incórrer en una violació flagrant del text que deixa el document sense sentit, i aquesta setmana ha dit que no considera que sigui cap impediment per a una presència permanent de tropes a l’est. Però el pla que hi ha sobre la taula és diferent.
“Hi haurà un nou model de forces, amb més efectius i més preparats [per reaccionar] i forces específiques preassignades per defensar certs aliats i per poder enviar reforços molt més ràpidament”, a més d’armament i munició emmagatzemada en aquests països, va destacar ahir Stoltenberg.
Si bé hi ha acord per augmentar el nombre de tropes aliades al flanc est, la solució que va obtenir més suports ahir és el model en què treballa Alemanya amb dedicar més tropes a protegir el territori d’aquest país i entrenar-les allà, però tenir-ne una part a la reserva, connectades als soldats que estan desplegats a la zona i són capaços d’activar-se sense dilació en cas de crisi. França podria fer el mateix amb Romania, on va enviar un batalló a l’inici de la guerra, o el Regne Unit amb Estònia. Els Estats Units van assegurar que aquest enfocament garantirà que hi ha forces “a punt per combatre”.
“Serà la primera vegada des de la guerra freda que tenim forces preassignades en països específics a l’est i vinculades als nostres plans de defensa”, va destacar Stoltenberg. D’una manera o una altra, el que s’acordi a Madrid significarà que hi haurà més tropes sobre el terreny, va dir sobre la decepció dels bàltics, que temen que, si Rússia no surt derrotada d’Ucraïna, d’aquí uns anys anirà contra ells.
“Si haguéssim actuat bé el 2014 no hi hauria hagut el 2022. Actuarem bé ara per evitar la pròxima guerra? Aquesta és la pregunta, i significa bàsicament que necessitem un preposicionament de forces armades més gran als països bàltics”, va defensar el ministre de Defensa letó, Artis Pabriks. En qualsevol cas, l’OTAN vol mirar més enllà de Rússia quan a Madrid actualitzi el seu concepte estratègic, el document que resumeix la seva visió de la seguretat al món. Segons van avançar fonts aliades per a satisfacció d’Espanya, que reclama atenció per al nord de l’Àfrica i el Sahel, el nou text reflectirà una “visió de 360º”●
Stoltenberg garanteix que l’acord que es tanqui a Madrid significarà “més tropes sobre el terreny”
El nou concepte estratègic inclourà una “visió 360º” per atendre amenaces més enllà de Rússia