El mal menor de la dreta colombiana
La dreta tradicional medita donar el vot a l’imprevisible Hernández per frenar Petro, el candidat de l’esquerra
Amb Édith Piaf al canal de música i rètols que anuncien gâteau, éclair i financiers, la nova cafeteria Le Grand, al districte d’El Chicó, al nord acomodat de Bogotà, té tots els ingredients de la fantasia parisenca de la vella classe mitjana-alta de Bogotà. És a quatre passes dels centres comercials amb marques com Armani o Carolina Herrera. Les seus de Microsoft i HBO són al davant, i al mateix edifici hi ha la seu del Bancolombia.
“És un concepte que funciona en aquest lloc, que és molt tradicional, amb un públic de renda alta i major d’edat, i molts exede cutius d’empreses”, diu Rodrigo Díaz del Castillo, el jove empresari que va obrir Le Grand fa dos anys. Les aparences enganyen a El Chicó. Al costat de Le Grand, un delicatessen chic podria ser de Manhattan, però hi ha instruccions que l’himne nacional soni cada hora. Malgrat que el freqüentat carril bici s’ha ampliat amb l’Ajuntament progressista de Claudia López –l’alcaldessa lesbiana–, Le Grand és més aviat per a 4x4 amb les llunes fumades.
Per això, no és estrany que quan Federico Fico Gutiérrez, el candidat de la dreta tradicional uribista (amb referència a l’expresident Álvaro Uribe), va anar a esmorzar a Le Grand la setmana passada, després de la seva decebedora derrota a la primera volta electoral, “tothom es posés dret i aplaudís”. El problema és que “Fico ja no hi és; només hi ha Rodolfo Hernández, i no és de la dreta tradicional”.
Una de les incògnites, tres dies abans de les eleccions, és si tots els conservadors tradicionals de llocs com el Chicó decidiran que Hernández, l’excèntric exalcalde de Bucaramanga, és un candidat acceptable a fi de derrotar l’històric candidat de l’esquerra Gustavo Petro. En aquest moment els dos candidats estan gairebé igualats.
És obvi que per a la majoria Hernández serà el mal menor. La regla aquí serà: “Qualsevol que no sigui Petro!”, diu De Castillo. Si Hernández aconseguís els cinc milions de vots
Petro confia en l’atractiu de l’afrocubana Francia Márquez entre els més joves
Federico Gutiérrez i els 300.000 dels altres candidat conservadors, superaria els 8,5 milions de Petro i guanyaria les eleccions. Els gairebé 900.000 vots del centrista Sergio Fajardo, alcalde de Medellín, estrenyerien la diferència.
Però l’imprevisible Hernández no ha ajudat gaire que el trasllat del vot des d’entorns conservadors tradicionals sigui fàcil. Els seus comentaris sobre la legalització de les drogues van causar estupor en llocs com Le Grand. Quan va juxtaposar la paraula puta a la Verge en un vídeo, la seva potencial aliada, Ingrid Betancourt, va respondre amb un altre vídeo en què demanava perdó de genolls en una capella de Bogotà.
Una minoria de conservadors tradicionals sembla que s’inclinen pel vot en blanc, que ha pujat les dues últimes setmanes del 2,6% al 4,7%, segons les enquestes. Si aquesta tendència es manté, Hernández tindrà problemes.
El dilema per a Hernández és recollir totes les sensibilitats de la dreta. “Com que té el suport de Fico, és difícil presentar-se com a antiuribista i antiestablishment”, diu Óscar Guardiola Rivera, el filòsof colombià del Birkbeck College a Londres. “Petro ho pot explotar”, afirma, pel que fa al debat que s’havia de celebrar dijous a la nit a la televisió i que Hernández va voler evitar fins a l’últim moment.
Petro, per la seva banda, ha de millorar la participació en dos segments de l’electorat que li donen suport: els pobres i els joves. “Els treballadors que venen de la perifèria votaran Petro”, diuen a Le Grand. Als enormes barris populars del sud pobre, com Ciudad Volver, on viuen molts dels 5,7 milions de colombians que en aquest moment pateixen fam a causa de la inflació en els aliments, la campanya de Petro està anant a totes per elevar la participació en la segona volta.
Passa el mateix amb els joves. Al voltant del 70% dels votants de menys de 30 anys van votar Petro a la primera volta. No va ser només la joventut dels barris populars. A dues illes de Le Grand, als pubs i els bars, els fills de les classes mitjanes sembla que simpatitzen amb la candidata de Petro a la vicepresidència, la jove afrocubana d’orígens humils al Pacífic, Francia Márquez, i el seu atractiu eslògan electoral: “Vivir sabrosamente”.c