Els assassinats de l’Amazònia evidencien l’oblit dels indígenes del Brasil
Crítiques a Bolsonaro per haver tractat d’imprudents les dues víctimes
La confirmació de l’assassinat en una zona remota de l’Amazònia del Brasil del periodista britànic Dom Phillips i l’indigenista brasiler Bruno Pereira ha fet aflorar moltes de les misèries que arrossega el gegant sud-americà. També misèries polítiques, després de les declaracions “cruels i insensibles” del president ultradretà, Jair Bolsonaro.
Els crims van ser comesos per Amarildo i Oseney da Costa Oliveira, dos germans que practicaven la pesca il·legal a la reserva indígena de la Vall del Yavarí, activitat que Pereira els havia recriminat reiteradament. Després de ser sorpresos pescant per Phillips i Pereira, els germans van decidir matar-los, cremar-los i enterrar-los a la selva, en un lloc fins al qual Amarildo va conduir la policia dimecres, després de confessar.
Phillips, de 57 anys, i Pereira, de 41, van desaparèixer el 5 de juny quan navegaven pel riu Ituí per visitar diverses comunitats d’indis a la Vall del Yavarí, una de les reserves indígenes més grans protegides del Brasil, situada a l’estat de l’Amazones. Aquest vast i inaccessible territori, on encara subsisteix alguna tribu no contactada, es veu fuetejat, com tota l’Amazònia, per activitats extractives il·legals com la pesca i la caça –que afecta espècies protegides–, i també per la tala i la mineria. Però, a més a més, és una important ruta per als narcotraficants de cocaïna a causa de la seva proximitat amb les fronteres colombiana i peruana.
Els assassinats han commocionat el Brasil. Diferents oenagés ambientalistes, indigenistes i defensores dels drets humans han demanat una investigació exhaustiva. A més a més, Amnistia Internacional (AI) va qüestionar especialment Bolsonaro, que, quan encara no s’havien localitzat els cossos, va tractar amb indolència els dos desapareguts, criminalitzant-los i tractant-los d’imprudents. “Els cruels i insensibles comentaris del president Bolsonaro són un exemple de la insensibilitat de les autoritats”, va afirmar la directora d’AI per a les Amèriques, Erika Guevara.
Bolsonaro havia dit que “aquell anglès era mal vist en aquella regió perquè feia molts reportatges contra els garimpeiros (miners il·legals) i el tema ambiental”. El mandatari va afegir que “van decidir entrar en una àrea totalment inhòspita, sols, sense seguretat” i que “és molt temerari caminar per aquesta regió sense estar degudament preparat, físicament i mentalment, amb armament degudament autoritzat”. Sempre abans que es trobessin els cadàvers, Bolsonaro va assegurar que “tot indica que els van matar” i que “poca cosa en sobrarà”, dels cossos, donant per fet que eren al riu.
No era la primera vegada que les víctimes, que havien rebut múltiples amenaces, s’endinsaven a la zona. Col·laborador de The Guardian, Phillips feia 15 anys que vivia al Brasil, i ara treballava en un llibre sobre les amenaçades poblacions indígenes amb l’ajuda de Pereira, expert en aquestes comunitats i que havia estat coordinador regional de la Fundació Nacional de l’Indi (Funai), un organisme governamental.
Human Rights Watch va exigir en un comunicat que “la investigació aclareixi les circumstàncies i la motivació del crim i que tots els incriminats siguin responsabilitzats”, a més de demanar mesures “immediates i contundents” per combatre la “il·legalitat i les xarxes criminals a l’Amazònia”.
Per la seva part, el director de Greenpeace al Regne Unit, Pat Venditti, va indicar que “van ser
Dos pescadors il·legals van matar el periodista britànic Dom Phillips i l’indigenista Bruno Pereira
“Aquell anglès era mal vist a la regió perquè feia molts reportatges contra els ‘garimpeiros’, havia dit Bolsonaro
Greenpeace diu que els atacs a ecologistes i indígenes han convertit l’Amazònia “en una vasta escena del crim”
assassinats mentre feien la seva feina vital de fer llum sobre les amenaces diàries que afronten els pobles indígenes al Brasil”. “Els assassinats han estat els últims d’una sèrie creixent d’atacs brutals contra defensors ambientals i comunitats indígenes que han convertit l’Amazònia en una vasta escena del crim”, va afegir Venditti.
Paral·lelament, André Trigueiro, un dels periodistes ambientals més prestigiosos del Brasil, va qüestionar que a la roda de premsa on la policia i diverses autoritats van comunicar l’esclariment del cas no hi havia cap representant indígena, malgrat que la participació dels indis va ser indispensable tant en la recerca dels desapareguts com per facilitar l’accés a la policia fins al remot lloc on es van trobar els cossos. “El menyspreu històric del Brasil pels indígenes es va materialitzar en aquella roda de premsa”, va dir Trigueiro a TV Globo. “Bruno Pereira lluitava” contra aquest “menyspreu històric”, va afegir.
Des de Londres, els familiars de Phillips van emetre un comunicat en què manifesten el seu agraïment “a tots els que van participar en la recerca, especialment els grups indígenes que van treballar incansablement per trobar proves de l’atac”.c