El barret de Kirkpatrick
A Andalusia expliquen una història deliciosa sobre un diputat imposat des de Madrid. Setmanes abans de les eleccions generals d’octubre del 1982, Manuel Fraga Iribarne va disposar que el diplomàtic Guillermo Kirkpatrick, amb cognom de vell llinatge escocès, encapçalés la llista d’Aliança Popular (Coalició Democràtica en aquells comicis) a la província de Granada. A la junta local del partit no els va fer gaire gràcia, com sol passar en aquests casos, però es va disposar a rebre el candidat imposat amb tots els honors. Van anar a buscar-lo a l’aeroport i per a sorpresa seva van veure un senyor que baixava de l’avió amb barret cordovès.
El van portar a l’hotel Alhambra Palace i l’endemà l’home de la triple K va comparèixer davant la premsa amb un cigar a la mà, el barret cordovès i unes botes d’Ubrique, província de Cadis. Només li faltava una faixa de Ronda i una navalla, rememorava fa unes setmanes el diari Ideal de Granada. Al final de l’acte, recorden alguns veterans de la política andalusa, algú d’AP es va atrevir a preguntar-li per què portava barret cordovès. Més fresc que una rosa, el candidat va respondre: “Vull passar desapercebut!”.
Altres versions apunten que primer va ser designat per encapçalar la llista de Cadis, després li van adjudicar Còrdova, moment en què es devia comprar el barret, i finalment el van enviar molt de pressa cap a Granada. L’home va arribar a la seva destinació electoral una mica confós. Kirkpatrick va aconseguir ser elegit diputat, es va interessar ben poc pels afers de Granada i va congeniar des de l’àrea internacional d’AP amb el Front Nacional de Jean-Marie Le Pen i amb el Moviment Social Italià, partit neofeixista a les joventuts del qual va militar Giorgia Meloni, figura que ha pronunciat el discurs més encès de la campanya electoral andalusa que s’acaba avui, convidada per Vox. Tot agafa un estrany caràcter circular en aquests temps rars. Fins i tot les anècdotes.
El barret de Kirkpatrick ha estat recordat aquests dies en algunes tertúlies andaluses, a mesura que avançava la campanya de la diputada alacantina Macarena Olona , la candidata de Vox a les eleccions andaluses, que fa quinze dies es va llançar a l’arena amb el ferm propòsit d’acaparar tots els focus i tots els titulars. Que parlin de mi, encara que sigui malament. Tot va començar amb la història del seu empadronament al municipi de Salobreña (Granada), on ningú no la coneix. Van voler posar en dubte la legalitat de la seva inscripció al padró i la Junta Electoral
Vox ha abusat tant del tòpic andalús que el seu resultat serà molt verídic
li va donar la raó. Va començar bé.
Als cartells imita la dona morena del pintor Julio Romero de Torres, molt andalusa, molt espanyola. Va aparèixer fotografiada després darrere d’un gran ventall blanc, reblant el tòpic andalús, per si algú s’havia quedat amb dubtes. Va declamar en el primer debat televisat i va proposar la dissolució governativa de Comissions Obreres i la UGT en el segon, després d’acusar Juan Manuel Moreno Bonilla de fomentar la masturbació a les escoles públiques andaluses. En un vídeo de campanya, un fals militant del Partit Popular apareixia estripant el carnet, en senyal d’adhesió a la candidata Olona. Era un muntatge. En realitat es tractava d’un militant de Vox. Ha abusat del tòpic, ha sobreactuat i ha traspassat els límits de la caricatura davant una societat molt sensible en aquest aspecte.
La campanya d’Olona no ha agradat a gaire gent a Andalusia, més enllà dels militants i simpatitzants d’esquerra que detesten profundament Vox. Com que els ha fallat la cosmètica, el resultat de l’extrema dreta aquest proper diumenge expressarà d’una manera molt clara i molt genuïna quina és la profunditat real d’aquest corrent polític a la regió més poblada d’Espanya.c