Una societat radicalitzada

L’increment de la polarització política és un fenomen que els sociòlegs adverteixen que no para de créixer en aquest segle, del qual no som aliens els mitjans de comunicació, i particularment les xarxes socials. L’estudi Digital news report 2022, elaborat per l’Institut Reuters i la Universitat d’Oxford, a partir de 93.000 entrevistes en 46 països, posa de manifest que Espanya és el segon país del món on es percep més enfrontament polític i social a través dels seus mitjans de comunicació. En aquest hit parade de la polarització mediàtica, a Espanya només la supera Polònia. Darrere segueixen Tailàndia, Argentina, Hongria, Perú, Itàlia i els Estats Units. Per cert, Portugal apareix en penúltim lloc, cosa que demostra que gaudeix d’un clima polític molt més sa i plàcid, així com de mitjans més sobris.

Sense ànim d’eludir responsabilitats, els mitjans impresos tenim menys influència en aquestes conductes radicalitzades (26%), sobretot si les comparem amb els canals digitals (79%) i les xarxes socials (56%).

És evident que la irrupció de partits populistes, si no directament de l’extrema dreta, les notícies falses, la mateixa pandèmia i la guerra d’Ucraïna han contribuït a causar

Espanya és el segon país on es percep més polarització als mitjans

entre la població una sensació més gran de divisió social i de crispació política. A Espanya, quan mana l’esquerra, el soroll ideològic puja diversos decibels, com si la dreta sentís que li estan usurpant unes institucions que considera seves. Quan Alberto Núñez Feijóo es va haver de confrontar al Senat per primera vegada com a líder de l’oposició amb Pedro Sánchez, va haver d’aclarir (encara que ningú no l’hi havia demanat) que no era allà per insultar-lo (recordant els agres enfrontaments amb Casado).

Els experts asseguren que a Espanya la polarització ha crescut per qüestions ideològiques, però també territorials. L’extrema dreta i l’independentisme han generat una polarització afectiva. Tot això hauria de fer reflexionar els mitjans de comunicació i els partits polítics, ja que les seves ànsies per aconseguir més audiència o més vots poden acabar fracturant la societat. I el món no està perquè hi afegim més trencadissa.c