No recordo res de res

Hi havia una vegada una dona anomenada Nora Ephron. Havia nascut a Nova York i una tarda, de jove, va pensar que el periodisme era “una bona manera de conèixer homes”. Almenys ella ho explicava així, amb sorna. Però el cas és que, al marge d’aquell pueril miratge adolescent, va acabar sent una de les periodistes més prestigioses de la seva generació. Un referent de l’enginy, ànima crítica i romàntica a parts iguals.

Per casualitats de la vida Nora Ephron també va estar casada amb Carl Bernstein, un dels dos joves reporters que van destapar el cas Watergate, que faria caure el govern de Richard Nixon el 1974. S’havien conegut en una clàssica festa on intel·lectuals i polítics barrejaven els seus egos i alcohols i es van enamorar perdudament. Un any després es van casar i la cosa va acabar com el rosari de l’aurora.

Durant trenta anys ella va

Sabia qui era ‘Gola Profunda’ en el Watergate i ningú no li feia cas

anar repetint que sabia la identitat de Gola Profunda en el cas: Mark Felt. Al principi ningú no li feia cas i ella tampoc no es queixava pel menysteniment.

Mordaç, enginyosa, hàbil detectora d’absurds, pocs/ poques han sabut donar un vernís còmic tan brillant a la descripció d’obstacles que acostumen a acompanyar la condició femenina. No me acuerdo de nada (Libros del Asteroide) ens la torna ara en estat genuí.

“Ja no anem a Long Island a l’estiu i ja no sento les oques. De vegades anem a Los Angeles, on hi ha colibrís, i m’encanta observar com d’ocupats estan aprofitant la vida al màxim”, escriu al final.

Autora del guió de Quan en Harry va trobar la Sally, Nora Ephron va morir el 26 de juny del 2012. D’aquí pocs dies en farà deu anys i sense ella, sens dubte, el món és una mica més avorrit.