Les coses clares
M’agradaria poder dir que tinc una opinió formada sobre tots els temes, però no és així. Per exemple, sobre la intenció del Govern de Pedro Sánchez d’il·legalitzar la prostitució. Està clar que en un món ideal no hi hauria d’haver espai per a l’explotació sexual, però sembla difícil que la prohibició de la prostitució arribi algun dia a ser efectiva, i el més previsible és que les prostitutes, empeses a les tenebres de la clandestinitat, acabin quedant en un estat d’indefensió. Que el tema és complex i espinós ho demostra el fet que els legisladors europeus no es posen d’acord: mentre uns països han optat per abolir la prostitució, d’altres s’han estimat més regularitzar-la. També l’opinió pública espanyola està dividida. Segons una enquesta recent, els votants de Vox serien els principals partidaris del prohibicionisme, mentre que la regularització de la prostitució tindria un ampli suport entre l’electorat d’esquerres. Dit això, em pregunto quin interès podria tenir un govern d’esquerres com aquest de PSOE i Podem a aprovar una llei que no sembla convèncer els seus votants i que només suscitaria entusiasmes entre els votants d’extrema dreta. Jo diria que l’Executiu ha obert el debat per tenir-nos entretinguts i que al final acabarà quedant tot en foc d’encenalls.
Un altre tema sobre el qual també hi ha una gran varietat d’opinions és el de la gestació subrogada, prohibida a la meitat dels països europeus i legal (amb diversitat de matisos) a l’altra meitat. Que uns legisladors la considerin una forma d’explotació contrària a la dignitat de la dona i d’altres hi vegin una manifestació de la llibertat individual indica que no soc jo l’únic que no té les idees clares. A quin criteri superior de justícia obeeix una llei que prohibeix fer una cosa a aquesta banda de la frontera però permet fer-la a l’altra banda, només uns metres més enllà? En fi, el temps de les grans certeses es va extingir amb l’ocàs de les religions i les ideologies, dotades d’un cos doctrinal que, com en els vells catecismes, proporcionava respostes per a totes les preguntes, presents i futures. Elles (les religions, les ideologies) pensaven per nosaltres i, amb un petit repertori de dogmes, ens deslliuraven de la nosa d’haver d’enfrontar-nos sols a l’enorme complexitat del món i l’existència.
Demà passat se celebren eleccions autonòmiques a Andalusia i tot indica que Juan Manuel Moreno Bonilla no tindrà dificultats per ser reelegit president. Andalusia, la vella Andalusia de la revolta de Casas Viejas, la dels aceituneros altivos, la de la lluita eterna contra latifundistes i cacics, s’ha fet de dretes. Què ha passat a Andalusia perquè un bon nombre de votants tradicionals del PSOE hagi decidit, com asseguren els experts, passar-se al PP? Vivim efectivament aquells temps líquids de Zygmunt Bauman, en què les coses que semblaven sòlides, consistents, s’han tornat volubles, esmunyedisses, i un no sap si l’anunciada desfeta de l’esquerra andalusa és conseqüència d’unes dinàmiques estrictament locals o indici d’una crisi més vasta i més profunda.
Recordeu la primera volta de les presidencials franceses, en què una parisenca mig andalusa com Anne Hidalgo no va aconseguir ni un raquític dos per cent dels vots? Fa només cinc anys hi havia un socialista a l’Elisi, però això ja pertany a un passat remot. Què ha canviat a França perquè en tan poc temps els votants hagin girat l’esquena a la socialdemocràcia i se n’hagin anat a altres partits a la recerca de respostes? Però potser no és tant una qüestió de respostes com de preguntes. La socialdemocràcia fa temps que juga a la defensiva. Les principals conquestes en matèria de sanitat, educació i polítiques socials les hi devem, però els votants no pensen que corrin cap risc en mans de polítics conservadors, que en gran manera han assumit com a pròpia la gramàtica de la socialdemocràcia. Aquí rauen alhora l’èxit i el fracàs dels socialdemòcrates, que l’electorat va considerar necessaris per a la construcció de l’Estat de benestar i ara considera innecessaris per mantenir-lo.
L’Executiu ha obert el debat de la prostitució per tenir-nos entretinguts i al final quedarà en no res