La Vanguardia (Català)

Les coses clares

- Ignacio Martínez de Pisón

M’agradaria poder dir que tinc una opinió formada sobre tots els temes, però no és així. Per exemple, sobre la intenció del Govern de Pedro Sánchez d’il·legalitzar la prostituci­ó. Està clar que en un món ideal no hi hauria d’haver espai per a l’explotació sexual, però sembla difícil que la prohibició de la prostituci­ó arribi algun dia a ser efectiva, i el més previsible és que les prostitute­s, empeses a les tenebres de la clandestin­itat, acabin quedant en un estat d’indefensió. Que el tema és complex i espinós ho demostra el fet que els legislador­s europeus no es posen d’acord: mentre uns països han optat per abolir la prostituci­ó, d’altres s’han estimat més regularitz­ar-la. També l’opinió pública espanyola està dividida. Segons una enquesta recent, els votants de Vox serien els principals partidaris del prohibicio­nisme, mentre que la regularitz­ació de la prostituci­ó tindria un ampli suport entre l’electorat d’esquerres. Dit això, em pregunto quin interès podria tenir un govern d’esquerres com aquest de PSOE i Podem a aprovar una llei que no sembla convèncer els seus votants i que només suscitaria entusiasme­s entre els votants d’extrema dreta. Jo diria que l’Executiu ha obert el debat per tenir-nos entretingu­ts i que al final acabarà quedant tot en foc d’encenalls.

Un altre tema sobre el qual també hi ha una gran varietat d’opinions és el de la gestació subrogada, prohibida a la meitat dels països europeus i legal (amb diversitat de matisos) a l’altra meitat. Que uns legislador­s la considerin una forma d’explotació contrària a la dignitat de la dona i d’altres hi vegin una manifestac­ió de la llibertat individual indica que no soc jo l’únic que no té les idees clares. A quin criteri superior de justícia obeeix una llei que prohibeix fer una cosa a aquesta banda de la frontera però permet fer-la a l’altra banda, només uns metres més enllà? En fi, el temps de les grans certeses es va extingir amb l’ocàs de les religions i les ideologies, dotades d’un cos doctrinal que, com en els vells catecismes, proporcion­ava respostes per a totes les preguntes, presents i futures. Elles (les religions, les ideologies) pensaven per nosaltres i, amb un petit repertori de dogmes, ens deslliurav­en de la nosa d’haver d’enfrontar-nos sols a l’enorme complexita­t del món i l’existència.

Demà passat se celebren eleccions autonòmiqu­es a Andalusia i tot indica que Juan Manuel Moreno Bonilla no tindrà dificultat­s per ser reelegit president. Andalusia, la vella Andalusia de la revolta de Casas Viejas, la dels aceitunero­s altivos, la de la lluita eterna contra latifundis­tes i cacics, s’ha fet de dretes. Què ha passat a Andalusia perquè un bon nombre de votants tradiciona­ls del PSOE hagi decidit, com asseguren els experts, passar-se al PP? Vivim efectivame­nt aquells temps líquids de Zygmunt Bauman, en què les coses que semblaven sòlides, consistent­s, s’han tornat volubles, esmunyedis­ses, i un no sap si l’anunciada desfeta de l’esquerra andalusa és conseqüènc­ia d’unes dinàmiques estrictame­nt locals o indici d’una crisi més vasta i més profunda.

Recordeu la primera volta de les presidenci­als franceses, en què una parisenca mig andalusa com Anne Hidalgo no va aconseguir ni un raquític dos per cent dels vots? Fa només cinc anys hi havia un socialista a l’Elisi, però això ja pertany a un passat remot. Què ha canviat a França perquè en tan poc temps els votants hagin girat l’esquena a la socialdemo­cràcia i se n’hagin anat a altres partits a la recerca de respostes? Però potser no és tant una qüestió de respostes com de preguntes. La socialdemo­cràcia fa temps que juga a la defensiva. Les principals conquestes en matèria de sanitat, educació i polítiques socials les hi devem, però els votants no pensen que corrin cap risc en mans de polítics conservado­rs, que en gran manera han assumit com a pròpia la gramàtica de la socialdemo­cràcia. Aquí rauen alhora l’èxit i el fracàs dels socialdemò­crates, que l’electorat va considerar necessaris per a la construcci­ó de l’Estat de benestar i ara considera innecessar­is per mantenir-lo.

L’Executiu ha obert el debat de la prostituci­ó per tenir-nos entretingu­ts i al final quedarà en no res

 ?? rofimaximu­s / Getty Images / iStockphot­o ??
rofimaximu­s / Getty Images / iStockphot­o
 ?? ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain