Barcelona ho pot repetir
No pretenc recórrer a la nostàlgia, sinó als records positius d’un estat d’ànim col·lectiu més optimista, més creatiu, més solidari i més inclusiu que el que vivim en aquests temps en què no existeix un sol projecte amb capacitat per il·lusionar una gran majoria de barcelonins, catalans i també espanyols.
Fa 30 anys ens preparàvem per celebrar uns Jocs Olímpics que van ser un èxit sense precedents. Barcelona feia els últims tocs al que seria la projecció mundial més impactant de la seva història contemporània. Hi havia gairebé cent mil voluntaris disposats a donar un cop de mà en el que fos.
El 13 de juny va ser rebuda la torxa olímpica a Empúries, començant un llarg recorregut per les terres hispàniques fins a l’arribada a Barcelona la vigília de la inauguració dels Jocs. Pasqual Maragall em va explicar que molts dies, a trenc d’alba, pujava a Montjuïc i contemplava la gran transformació que suposava l’obertura
Han de caure les benes exclusives que aposten pel decreixement i no pel progrés
al mar, les rondes, la remodelació de l’Estadi Olímpic i totes les infraestructures que van canviar el semblant de la que ha estat sempre una gran ciutat europea. Barcelona és i pot continuar sent l’epicentre econòmic, cultural i creatiu peninsular, ciutat cosmopolita i oberta, acollidora i social.
Catalunya sense Barcelona seria una altra cosa malgrat que la majoria de polítics en actiu prefereixen viure allunyats de la ciutat. És qüestió de trobar un projecte inclusiu de tots i per a tots, molt lluny de l’endogàmia i el sectarisme que ens ha enfrontat i dividit, posant com a prioritat una causa que no ha anat bé per a ningú i que, a més, és impossible si, com he escrit tantes vegades, es pretén dur a terme en contra d’Espanya o de l’Estat i sense la cobertura i la complicitat d’Europa.
No sé què passarà amb els Jocs d’hivern del 2030. Però no cal fer el ridícul. Tampoc intento qualificar l’actitud del president aragonès o del Govern de Catalunya. Els que hem transitat per molts dels cims pirinencs sabem que no tenen connotacions administratives ni polítiques. És la natura, estúpids. Barcelona ho va fer molt bé i ho pot tornar a fer si li cauen les benes dels ulls i troba gestors que vagin més enllà de visions ideològiques exclusives que prioritzen més el decreixement que el progrés social.