Amabilitat
Quan el món de la intendència diària naufraga en el desastre –el matí, per exemple, perdut entre diàlegs telefònics de sords, amb robots de grans empreses–, es produeix un gir inesperat. El mecànic d’ulls avellana em canvia la bateria del cotxe amb una professionalitat, elegància i amabilitat sorprenents. Esperava qualsevol cosa d’aquesta empresa de recanvis a domicili, trobada a la babalà a internet. Tret de l’arribada puntualíssima d’aquest jove excels.
Mirada càlida i penetrant –d’aquestes que comuniquen fins al fons, sense parpellejar, les coses clares–, cabells pentinats una mica en punta, potser amb una mica de brillantina, samarreta negra, medalleta amb una verge daurada –crec que d’or–, mans brutes, dits ferms però delicats, braços tatuats. Tampoc no perdo detall de la minuciosa explicació sobre el tracte que li he de donar a la meva bateria nova. Com desconnectar-la en cas necessari, amb un tornavís del 10 –ja veuré què és–, el drapet que he de col·locar sota el broc descargolat. Després dels diàlegs amb robots, em commou la cura que aquest jove posa perquè jo comprengui les cosetes del motor que no he de tocar per evitar danys. No em resisteixo a dir-li que la seva petita empresa em sembla el súmmum de l’eficàcia, a la qual cosa respon que el més important és que jo quedi contenta. Si ja tot era oli en un llum, després d’aquesta declaració mútua d’afecte tècnic ens vam mirar amb simpatia a cabassos. És increïble fins a quin punt es pot comunicar, només amb els ulls, l’alegria de la concòrdia, l’erradicació del mal sobre la terra que trepitges, diguem-ne, en canviar la bateria del cotxe.
Llavors, ja en el pagament, quan introdueixo el número secret al seu datàfon, el noi, amb un gest entre militar o de trompetista sobtat, amb una última exhibició d’excel·lència, fa un gir de cintura ple de fermesa i gràcia. Les seves mans brutes subjecten amb finor l’aparell, a l’altura del meu avantbraç, per a la meva màxima comoditat. Veig el seu perfil de cabells en punta, el nas a l’aire, el pit obert, la noblesa del seu cos girat com dient marqui vostè senyora el seu número secret amb tranquil·litat absoluta, que tot el meu ésser li assegura que jo, així girat, no el miro, ni el miraria mai, així s’enfonsi el món, perquè estic completament obcecat a fer les coses bé, i que vostè quedi contenta. Així, aquesta nit, a l’hora d’anar-nos-en a dormir, encara que ja no ens recordem l’un a l’altre, tancarem les parpelles amb una carícia amable, per dir-ho així.