Barcelona 1992-2022
m’ha entrevistat un dels millors periodistes joves del nostre país, Toni Aira, al flamant espai que la seat ha obert a la diagonal. es tractava de parlar del passat i el present de Barcelona. Hem començat parlant de Pasqual maragall, a qui li vaig fer la campanya electoral el 1983, quan em va convèncer que seria el millor alcalde de Barcelona. Tenia clar tot el que volia fer si guanyava, aconseguir els Jocs Olímpics per a Barcelona, obrir Barcelona al mar, retirant les vies del tren que ho impedien, fer unes rondes per rebaixar el trànsit al centre de la ciutat i coses menys sabudes, com deixar entrar el sol al barri xino, obrint un gran carrer que el travessés, la rambla del raval. Tot aquell projecte, que després va ser una realitat, va entusiasmar els barcelonins, que li van fer la confiança dels seus vots per ser alcalde. La diferència amb l’actualitat és que no hi ha un projecte il·lusionant com aquell o, almenys, ningú no ens l’ha explicat.
Quan tot això es va dur a terme, la imatge de la marca Barcelona va
Barcelona necessita un projecte il·lusionant i un líder capaç de dur-lo a terme
pujar com l’escuma, però si una ciutat es conforma i no continua alimentant la il·lusió dels habitants i els visitants, altres ciutats ho faran i s’enduran l’èxit. vam ser els impulsors del disseny i la publicitat. Avui se’n parla més a madrid que a Barcelona. vam ser l’art contemporani més avançat d’espanya, amb museus com el Picasso i les fundacions miró i Tàpies. Avui l’art contemporani és a màlaga, on no han parat d’obrir museus com el Picasso, el museu Casa natal de Picasso, el Carmen Thyssen, el museu rus, el Centre d’Art Contemporani i el Centre Pompidou. i aquí li fem la vida impossible a l’Hermitage.
Érem la ciutat més europea d’espanya i avui la majoria d’universitats i escoles internacionals són a madrid. no devem estar perdent la nostra imatge de marca? Fins i tot el Barça, que va ser el millor equip del món, i importantíssim per a la imatge de la ciutat, està deixant el seu lloc a d’altres que il·lusionen i guanyen més trofeus que nosaltres.
Barcelona necessita una expo universal, uns altres Jocs Olímpics o qualsevol projecte il·lusionant que ens faci anar tots a l’una. i un líder capaç de dur-lo a terme. Per nosaltres i pels nostres fills, que són el futur de la nostra ciutat.