Amèrica conquereix Barcelona
Més de vint autors d’onze països ocupen la biblioteca García Márquez
Molts anys després, davant de la biblioteca Gabriel García Márquez, els barcelonins hauran de recordar aquella tarda remota, del 16 de juny del 2022, quan es va inaugurar el festival de literatura llatinoamericana de la ciutat.
En efecte, Barcelona –antiga capital del boom, els anys seixanta i setanta– aposta, al segle XXI, per completar la seva potència editorial amb esdeveniments i cites qualitatius (Kosmopolis, BCNegra, Fòrum Edita...) entre els quals, des d’ahir, figura Km Amèrica, festival que celebra la seva primera edició fins diumenge, amb més de trenta participants (22 escriptors d’onze països) a les diverses taules rodones i actuacions.
El director del certamen, el mexicà (i barceloní) Eduardo Ruiz Sosa, va instar, en la inauguració, “a superar entre nosaltres qualsevol mena de nacionalisme, tant els de llengua com els de frontera”. I la primera jornada de Km Amèrica va ser un exemple de diàleg entre autors catalans, xilens, colombians, argentins, dominicans, mexicans... de diferents generacions, que van constatar diversos punts en comú en els seus treballs, com el nou tractament de la violència contra les dones, les identitats múltiples, una reivindicació de les perifèries i les dissidències i, com si fóssim a Amanece, que no es poco, una devoció compartida per Faulkner, que, per al costa-riqueny Carlos Fonseca “és l’escriptor llatinoamericà per excel·lència, així ho ha reivindicat Vanessa Londoño, com al seu dia Gabo, Vargas Llosa, Piglia... En aquell moment que el present s’inunda de passat, Faulkner sempre se’ns apareix amb els seus xàfecs torrencials”.
“Fa molt que no trepitjo Llatinoamèrica, però llegir-vos és tornar a sentir-se una comunitat”, va sintetitzar Núria Bendicho el clima regnant. Organitzat per Casa Amèrica Catalunya i Biblioteques de Barcelona, la primera jornada va complir els seus objectius: a més dels diàlegs (que poden seguir-se per streaming), es va omplir la sala i va caldre ampliar la capacitat de l’auditori, una cosa que permet l’edifici dissenyat per Elena Orte i Guillermo Sevillano.
Per a un primer dia, no va ser mala pregunta la de “qui som?”. Fonseca, que va emigrar a Puerto Rico als 7 anys, va explicar que “em vaig quedar ja en un punt d’ambigüitat identitària, cosa que em va portar a Amèrica Llatina, perquè ser llatinoamericà és una manera de ser-ho tot. Vaig estudiar als EUA i allà confonen tots els nostres països, jo m’apropio de la fantasia dels llocs colonials”.
Constanza Ternicier va admetre que “la meva novel·la La trayectoria de los aviones en el aire té un odi adolescent a Xile, on es germina l’esclat social. La situo entre Barcelona i un hospital a Londres, el lloc on es va poder jutjar Pinochet i no va passar”.
Una de les taules va tractar d’illes, caribenyes, mediterrànies, atlàntiques... Allà, la mallorquina Llucia Ramis va dir que “als que hem nascut en illes turístiques, el món sencer ens trepitja” però que “una manera de sortir d’allà és la creació”. Laura Restrepo va parlar d’una altra mena d’illes: “A Bogotà, les classes i l’estatus econòmic t’aïllen de manera brutal. Què passa quan es toquen les illes pobra i rica? El resultat és atroç”, com va reflectir a Los Divinos.
Per l’argentina Selva Almada, autora de No es un río, “fa anys, els feminicidis ni tan sols es deien així, eren descrits com accions aïllades de violència. Avui mostrem que són part del teixit social d’una cultura travessada pel masclisme”.
La dominicana Sorayda Peguero Isaac, resident a Sabadell, va recordar les seves lectures d’estudiant “quan tots els autors que ens feien llegir eren homes, com Juan Bosch o Joaquín Balaguer, cap no s’assemblava a ningú que conegués”. En el seu Por aquí pasó una luciérnaga “parlo de Celia Cruz, però també d’una nena que passava pel meu carrer i va ser violada. Tots ho sabien i ningú deia res”.
El festival continua avui, de 18 h a 21 h, amb els autors citats i d’altres com Martín Caparrós, Víctor Balcells o Marta Aponte Alsina.c
“Llegir-vos és tornar a sentir-se una comunitat”, va sintetitzar l’ambient Núria Bendicho