Llum verda a les palanques
Laporta i la seva junta obtenen del soci les injeccions econòmiques que buscaven
Missió complerta. En un calorós dijous feiner del mes de juny que va comportar una baixa participació telemàtica, els socis compromissaris van donar el vistiplau a les palanques econòmiques aprovant la cessió de fins a un 25% dels drets televisius i també la venda de fins a un 49,9% de Barça Licensing & Merchandising (BLM), la companyia que gestiona tots els productes del club. La directiva de Joan Laporta no va especificar a quines companyies se cediran o vendran els actius esmentats, perquè quan falten onze dies perquè es tanqui l’exercici econòmic encara estan estudiant les millors ofertes. Però el discurs de Laporta comparant el Barça “amb un cotxe de Fórmula 1 que quan vam arribar fa un any i tres mesos estava amb el motor gripat i sense gasolina” va calar en els 646 compromissaris que van votar la primera palanca i en els 569 que van votar la segona. N’hi havia 4.478 de convocats. “Hem descartat demanar derrames als socis. Demano la vostra confiança per aprovar aquestes palanques, que faran que el cotxe del Barça comenci a competir en igualtat”, va dir el president.
És la segona vegada que el Barça
celebra una assemblea telemàtica a la seva història després d’estrenar-se amb aquest format a l’abril per ratificar l’acord de patrocini amb Spotify. Llavors van votar 906 compromissaris dels 4.478 convocats. Tot i això, malgrat la modernitat de l’esdeveniment, no van faltar alguns clàssics com la presència de l’expresident Joan Gaspart. “En realitat són palanques esportives per a Xavi i per a Mateu Alemany”, va sentenciar l’expresident. No va ser l’únic privilegiat que va presenciar l’assemblea a l’Auditori. També hi va assistir un altre expresident, Enric Reyna, que va demanar “sentit comú a la junta directiva per no repetir una cosa així”. Van completar l’aforament uns seixanta senadors, les comissions de disciplina i d’economia, i també el Síndic del Soci. Això sí: tots van haver de votar també telemàticament.
La primera palanca que es va aprovar va ser la de BLM, amb 568 vots a favor, 65 en contra i 13 en blanc. El plàcet es va aconseguir després que els socis expressessin certs dubtes. “Quines ofertes teniu?”, va ser una de les qüestions més repetides telemàticament i presencialment. “No podem dir
Les dues votacions van obtenir un vot favorable clar però molt poca representació
La venda de part de BLM i dels drets de televisió relaxarà la tensió a la tresoreria
quines ofertes tenim, però sí que podem prometre que recomprarem i creixerem amb aquest aliat”, va apuntar un dubitatiu Juli Guiu, vicepresident de màrqueting. El president Laporta va sortir al rescat amb més detalls. “Les ofertes que tenim no són per menys de 200 milions d’euros per aquest 49,9%. Estem treballant per poder recomprar aquesta participació abans que s’acabi el mandat”, va afegir el president Laporta, que va insistir que el club “treballa en aquesta operació des del mes de gener”.
“President Gaspart: més enllà dels objectius esportius hem de tenir en compte el deute del club”, va alertar el vicepresident econòmic Eduard Romeu, que va prendre la paraula per explicar els condicionants de la segona palanca, la cessió d’un 25% dels drets televisius. Rebutjat l’acord amb LaLiga i CVC per cedir-ne un 10% els pròxims 50 anys, Romeu va apuntar que no “ens plantegem cap cessió per sobre dels 25 anys”. “Teníem una oferta d’un bilió d’euros pel 100% durant els pròxims 10 anys. Però vam dir que no”, va afegir Laporta.
Tres hores d’assemblea després no hi va haver gaire discussió. La segona palanca, la que la junta creu que serà més fàcil de tancar abans del 30 de juny, va ser aprovada amb 494 vots a favor, 62 en contra i 13 en blanc. En total, 569 socis votant. Abans hi va haver una última intervenció d’un soci. “Espero que treballin amb més rapidesa en aquests 11 dies que queden perquè es tanqui l’exercici del que han fet fins ara”.c
Portar la contrària a Vladímir Putin sol tenir conseqüències. Ho saben els milers de manifestants reprimits al país des de l’inici de la invasió a Ucraïna. També l’opositor Aleksei Navalni, enverinat al seu dia –va estar a punt de morir– i condemnat a més de deu anys de presó. Aquesta setmana va ser traslladat a una d’alta seguretat. Al març es va aprovar un projecte de llei que castiga amb multes i penes de fins a 15 anys entre reixes per desprestigiar l’exèrcit rus, que “defensa els interessos” del país. Amb aquesta tessitura, ser crític amb el Kremlin dins de les fronteres pel dolor causat en aquesta guerra que no sembla que tingui final és un acte de valentia.
Aquesta setmana Ígor Deníssov ha mostrat públicament el rebuig a la denominada operació militar al país veí. Fins ara només hi havia veus contràries a la guerra d’esportistes de renom com els tennistes Medvédev o Rubliov, però cap figura notòria resident a Rússia no havia estat tan explícita. En una entrevista concedida al canal de YouTube Noa bel, l’exfutbolista de 38 anys, que va arribar a ser capità de la selecció russa, considera un “autèntic horror” el que està passant a Ucraïna. “Estic en contra que mori la gent. Tinc tres fills que si tinguessin 18, 19 o 20 anys se’ls haurien emportat [a la guerra]... Pot ser que em tanquin o em matin per aquestes paraules, però dic les coses com són”.
Deníssov, segons va confessar, no va poder dormir les primeres quatre nits després de l’esclat del conflicte.
Aquells dies van ser de reflexió. Després de tota una carrera a Rússia (Zenit, Anjí, Dinamo Moscou i Lokomotiv) es va plantejar marxar amb la seva família. “Però estimo el meu país, no vull viure en un altre lloc i no vull sentir-me assenyalat a Europa”, manifesta el que va ser migcampista defensiu. Fins i tot no amaga que va arribar a suplicar a Putin aturar la guerra en una conversa entre ells. “Li vaig dir: ‘Estic disposat
agenollar-me davant vostè’. Jo soc un tipus orgullós... Estava disposat a agenollar-me perquè ho parés tot”.
El campió de la UEFA del 2008 (va marcar a la final) accepta el boicot a l’esport rus perquè considera que les hostilitats a Ucraïna són responsabilitat de “tothom”. “Si el nostre país va entrar allà, és culpa nostra també”. Per Deníssov “res no canviarà” si no hi ha un canvi de xip a la societat russa. “Si jo dic que això és incorrecte, res no canviarà. Ni si ho diuen mil persones o un milió. Només quan tots, els 140-150 milions, entenguem que això és incorrecte, alguna cosa podrà canviar”.
Conegut per no mossegar-se la llengua, el 2012 –el mateix any que va ser nomenat millor futbolista de la lliga russa– el de Sant Petersburg va ser apartat del Zenit per criticar obertament els sous “desproporcionats” de Hulk i Witsel (“no són Messi i Iniesta”), dos fitxatges que van costar 80 milions d’euros al club propietat de Gazprom, el productor mundial més gran de gas controlat pel Kremlin. Ara s’enfronta a un altre tipus de represàlies. “Tinc por, però no puc no dir què penso. Jo no penso amagar-me o escapar-me enlloc. Com puc callar si és el que sento?”.c
“Pot ser que em tanquin o em matin per aquestes paraules, però dic les coses com són”