Un gegant en terra hostil
A Mirotic l’espera un infern en els dos partits de la final a Madrid
La paraula decepció es podia apreciar en cada centímetre de la seva cara. El pes de la responsabilitat, el de no haver complert amb l’objectiu, fins i tot li impedia d’expressar-se davant el micròfon. Els silencis de Nikola Mirotic després de caure a la final four de l’Eurolliga contra el Reial Madrid reflectien el sentiment de qualsevol aficionat del Barça. La glòria continental es tornava a escapar. Per acabar-ho d’adobar, davant l’etern rival. Però el montenegrí, convençut de fer història de blaugrana, va cosir les ferides i es va aixecar per sostenir un equip tocat, que des de la clatellada europea ha oblidat el seu millor bàsquet, incapaç de sortir d’un profund pou físic i mental.
Quan els barcelonistes estaven contra les cordes en el segon partit de la final de la Lliga Endesa contra un Madrid encoratjat malgrat una teòrica inferioritat, el balcànic va reclamar el seu lloc, el de líder indiscutible. Amb pràcticament tots els jugadors tenallats per la pressió i la fatiga, amb la pilota cremant els últims minuts, l’ala pivot va assumir el paper protagonista per posar l’empat a un a la sèrie amb cistelles decisives. Va acabar amb 26 punts. “És el moment dels grans. Una gran part de la victòria és de Mirotic”, li va dir el tècnic, Sarunas Jasikevicius, per elogiar-lo.
La gran atmosfera al Palau Blaugrana, que semblava una sauna per l’alta temperatura, va empènyer els blaugrana. La famosa màgia del Palau va tornar a funcionar. “Amb el millor públic de la Lliga és més fàcil. L’ambient ha estat increïble. Ens ha donat ales”, va dir Mirotic per agrair l’escalf d’una grada que el va correspondre amb crits d’MVP. El seu sentiment culer, progressiu des que va arribar el 2019, li ha permès crear una connexió especial amb l’afició. Les paraules d’amor cap als seus, habituals en el seu discurs, han reforçat l’idil·li amb la mateixa velocitat que han augmentat l’odi proferit envers la seva figura a Madrid, on un dia va ser ídol i ara és l’enemic número u. Si el Palau és el seu paradís, l’edèn on delecta amb el seu bàsquet, el WiZink Center, serà el seu infern els pròxims dos partits, avui i diumenge.
Les irades protestes contra els àrbitres de Rudy Fernández i sobretot de Yabusele al parquet barcelonista, a més de les posteriors a les xarxes socials del francès i Nigel Williams Goss, només són un avançament del clima que espera a la capital espanyola als blaugrana i especialment a Mirotic. Traient la derrota a la Supercopa del 2019, serà la primera vegada que l’exmadridista visita la pista blanca com a culer amb un títol important en joc i el cent per cent de l’aforament recuperat. “És el moment de fer un pas endavant. Tots estem cansats. No hi ha excuses. Cal donar-ho tot. Hem de jugar el nostre bàsquet”, va reclamar l’estrella blaugrana i al seu torn el millor i gairebé l’únic argument sòlid d’un Barça condemnat a millorar per sortir amb vida del fortí blanc.
Serà la primera vegada que Mirotic visita la pista blanca com a culer amb un títol important en joc i la grada plena