Saber perdre
El Reial Madrid s’havia emportat el primer assalt de la final amb autoritat. Ningú al Barça no va gosar posar un sol però a la derrota. Tampoc a Belgrad, on la cosa va ser més ajustada i hi va haver més motius per al malestar. Res. Felicitar el rival, autocrítica i continuar treballant.
Però vet aquí que al campió se li va acudir guanyar el segon partit de la final i anar a Madrid amb la sèrie igualada. Va ser un clàssic molt intens, amb polèmiques, com marquen els cànons, i que es va decidir per detalls. Per exemple, el de Causeur fallant un triple en l’última possessió que hauria donat mitja Lliga als blancs. Simplement això, uns centímetres van ser els que van negar el triomf a l’aspirant i no una conspiració paranoica.
Passa que aquest Madrid no ha encaixat mai gaire bé les derrotes. Especialment contra el Barça, que malgrat la reguera d’èxits no han estat poques. Però dimecres va anar un pas més enllà i va traspassar diverses línies vermelles, començant pels tuits d’alguns dels seus jugadors, dignes dels Ultra Sur.
En qualsevol competició seriosa, i l’ACB ha donat mostres que ho és, la intimidació de Yabusele sobre Pérez Pizarro després del cop de clàxon final mereixeria una sanció exemplar. De moment, no sembla que això passi perquè sorprenentment no es va reflectir a l’acta. També Rudy Fernández va tenir un comportament poc esportiu i després d’estar tot el partit protestant (oh, sorpresa) va embogir contra el trio arbitral després de l’última (i clara) falta de Tavares sobre Higgins. Tampoc no sembla que hagi de tenir sanció.
Capítol a part mereix la metamorfosi de Hanga, incapaç de trencar un plat a Barcelona i que ara sembla format en aquells Bad boys de Detroit. Més enllà de la constant actitud reptadora, optar per continuar jugant quan Calathes estava sagnant a terra va deixar molt a desitjar.
Això sí, que aquestes línies serveixin per enaltir l’actitud de Chus Mateo, ajudant de Laso i habitual en les protestes, que fins i tot a cop calent no va voler embrutar el triomf del Barça. Va ser l’únic madridista que va saber perdre. Un punt per a ell.