Escrivá veu a prop l’acord per al canvi de les cotitzacions dels autònoms
Continua la bona ratxa de l’ocupació, amb 125.000 nous afiliats previstos al juny
L’escenari ideal que preveuen en el Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social és que la reunió d’avui serveixi de trampolí per a un acord sobre el nou règim de cotització dels autònoms, que arribaria la setmana que ve. És el que va permetre a José Luis Escrivá afirmar que l’acord és a prop, tot i que per descomptat, res no està garantit. “Veig el tancament molt pròxim sense posar un termini concret... seria sorprenent que no hi hagués un acord”, va dir el ministre. També va afegir que, si això passés, caldria dir amb qui s’ha de continuar endavant, perquè, ja se sap, aquesta reforma és un compromís assumit amb Brussel·les en el pla de recuperació.
Es tracta que els autònoms cotitzin pels seus ingressos reals, i corregir la situació actual que la lliure tria del tram de cotització fa que gairebé un 85% cotitzin per la base mínima. D’aquesta manera, no es cobreixen ni de lluny les prestacions que el règim atorga, malgrat que són molt més reduïdes que les del règim general. Serveixi com a exemple que un de cada quatre autònoms no arriba a la pensió mínima.
Plantejar un augment considerable de les cotitzacions a una part del col·lectiu provoca oposició, per això Escrivá ha anat moderant el seu plantejament inicial. D’entrada, ja no preveu nou anys, sinó tres, amb una altra revisió el 2025. A més, ha anat reduint les quotes més altes.
A la seva última proposta, preveu 14 trams, amb una quota mínima de 245 euros, una màxima de 565, i rebaixant la cotització de les rendes mitjanes. Per calcular els trams es tindran en compte “els rendiments de treball, rendiments de capital mobiliari i rendiments d’activitats econòmiques”, diu l’esborrany d’avantprojecte de llei a què ha tingut accés La Vanguardia. Tot i això, ahir Escrivá va precisar que només comptaran els rendiments relacionats amb l’activitat de l’autònom, no ingressos per altres conceptes, com sembla inferir-se d’aquest redactat. “Això és una interpretació errònia”, va afirmar el ministre, i va afegir que “els textos jurídics de vegades són densos, però no és el que diu el text”.
Per fixar la base de cotització, a aquests rendiments se’ls aplicarà una deducció per despeses sense justificar del 7%. A partir d’aquí, l’autònom calcula el tram que correspon als seus ingressos, amb possibilitat de modificar-lo cada dos mesos. A més, s’estableixen quatre modalitats de cessament d’activitat, que inclouen el de causes econòmiques tècniques o d’organització; el cessament per força major, i dos més de relacionats amb l’aplicació dels nous ERTO (el mecanisme RED) en la seva modalitat cíclica o sectorial.
La proposta topa amb una oposició moderada de les associacions lligades als sindicats, com UPTA i UATAE, i una altra de més rotunda de la patronal i ATA. “És inassumible”, va dir el secretari general d’ATA, Lorenzo Amor.
Escrivá va fer aquestes declaracions quan va presentar les dades avançades d’afiliació del juny. Xifres que mostren 125.000 nous afiliats, fet que el converteix en un dels millors de la sèrie històrica. El millor juny, a excepció del del 2005, quan hi va haver una regularització extraordinària, i el de la pandèmia, coincidint amb la sortida d’un confinament. “Duplica el creixement mitjà del període 2016-2019”, va dir Escrivá, que va destacar l’augment de l’afiliació en gairebé tots els sectors. Observant les dades diàries, ahir hi havia 20.404.504 afiliats, cosa que suposarà superar al juny els 20 milions per tercer mes consecutiu.
ATA veu el pla inassumible, mentre que l’oposició d’altres associacions és més moderada