“A Europa el desallotjament d’un habitatge ocupat és immediat”
Enrique Vendrell, president del Consell d’Administradors de Finques de Catalunya
Tinc 64 anys. Soc barceloní. Estic casat, tinc dos fills i tres nets. Soc llicenciat en Dret i professor d’Esade. Els polítics haurien d’entendre que són servidors públics, però predominen altres criteris com el lideratge per obtenir avantatges sectaris. Soc catòlic practicant
Les ocupacions s’està convertint en un negoci per a màfies perfectament organitzades. Disposen de localitzadors d’habitatges, contactes al registre de la propietat i clients.
Els ocupes encarreguen pis?
Sí, paguen per les claus entre 3.000 i 6.000 euros, i acudeixen a aquestes organitzacions per demanar habitatge al barri que els convé.
A Espanya quina és la comunitat que té més ocupacions?
Catalunya amb diferència, gairebé el 50% d’ocupacions tenen lloc a Catalunya i a Barcelona el 75% dels casos. I des del 2019 l’ocupació ha pujat un 18%. S’està justificant aquesta mena d’accions partint de la necessitat de falta d’habitatge públic.
Què diu el Conveni Europeu de Drets Humans?
El dret de propietat que aquí s’està trivialitzant és un dret fonamental, és l’article primer d’aquest conveni.
Però tenen més habitatge social.
Sí, la mitjana europea d’habitatge públic és d’un 15% i a Espanya d’un 3%.
Per què?
Va ser una llàstima desaprofitar la crisi del 2008 i els habitatges recuperats per entitats bancàries.
Era urgent.
A Catalunya és innegable que hi ha una demanda social d’habitatge, però també s’està fent un efecte crida a través d’un seguit de regulacions que permeten legitimar aquelles ocupacions.
Com?
Si un propietari té diversos habitatges i n’hi ocupen un, ha d’oferir-los una alternativa residencial, cosa que equival a dir: vostè ocupi com més aviat millor perquè li oferiran abans una alternativa.
Com es resol als altres països europeus? No surt a compte ocupar perquè el desallotjament és immediat o per la policia o pel jutge com a mesura cautelar. A l’últim congrés sobre l’ocupació a Màlaga ens vam quedar molt sorpresos amb el que va dir el cap d’inspecció dels Mossos d’Esquadra.
Què va dir?
Que se sentien desprotegits perquè si desallotjaven una família amb una necessitat real els podien sancionar; així doncs, obren un expedient i el traslladen al jutge de guàrdia que l’hi passa al jutjat que correspongui.
Sense mesures cautelars?
Exacte. A la resta d’Europa si l’inquilí no té títol de propietat o contracte és immediatament expulsat, i tant és si té la factura d’una pizza de fa tres dies.
Això de la pizza no és llegenda urbana? No, com que hi ha dubtes el procés segueix el seu curs: un any i mig i si apel·len, que ho fan sempre perquè les màfies tenen equips d’advocats, un altre any i mig més.
Això no passa a França?
Allà en 24 o 48 hores els ocupes estan fora i tenen una multa de 15.000 euros; a Alemanya se’n van immediatament a presó preventiva, igual que a la Gran Bretanya. Als Països Baixos, Suècia i Dinamarca l’ocupació també es castiga amb una multa abundant i un any de presó. Les lleis estan per complir-les, no es pot justificar un delicte.
Ara arriben les vacances i a la gent li fa por que ocupin el seu pis.
És una alarma social real, sobretot a Catalunya, i hi ha casos de persones que se’n van el cap de setmana i quan tornen tenen el pis ocupat. Però ho estem veient molt en segones residències a la costa de Tarragona i de Girona. Alguns ocupes, és real, tenen ocupacions d’hivern i ocupacions d’estiu.
De debò?
Sí, deixen el seu habitatge ocupat d’hivern i n’ocupen un d’estiu si és possible amb piscina, saben que no els poden treure almenys fins que s’acabi l’estiu.
Si m’ocupen la segona residència, he de continuar pagant els impostos?
Per descomptat, i la comunitat de propietaris i les despeses de gas, electricitat i aigua. I si hi ha una desgràcia, un incendi per exemple, el que respon és el titular de la casa.
No sembla molt just.
Tampoc no ho és per als veïns que entren en un procés de degradació convivencial i de manteniment total. Els ocupes es connecten a la llum de l’escala i ho paguen tots.
Què demanen vostès?
Posar-nos a l’altura europea. La mateixa agència de l’habitatge té prop de mil cases ocupades i les persones necessitades que han establert la sol·licitud continuen esperant, se’ls han colat. El problema de l’ocupació il·legal no és de potentats, ni de les entitats bancàries o els fons voltor, sinó que és un problema generalitzat.
Expliqui’m un cas recent.
Una dona que va reformar el seu habitatge. Quan li van tornar les claus se la va trobar ocupada. Tenien una nevera, rentadora i un matalàs. La senyora va canviar el pany i va treure aquells mobles al replà, si els hagués deixat a dins hauria tingut molts problemes.