Sense avenços a Catalunya
L’opinió generalitzada als cenacles polítics, tant a Barcelona com a Madrid, és que el procés està frenat i que l’aposta per la independència, que fa uns anys era majoritària, ha perdut suports i s’ha desinflat. El problema és que l’opció del diàleg o l’anomenada agenda del retrobament, per utilitzar el llenguatge de Pedro Sánchez, que s’erigia com a alternativa a la independència, va camí d’entrar en una via morta. El PSOE i ERC van fer una aposta valenta i decidida per la taula de diàleg, enfront de l’escepticisme de l’oposició a Madrid i la de Junts i la CUP a Catalunya.
El balanç dels darrers mesos sembla donar la raó als més malastrucs. És cert que el clima polític a Catalunya s’ha tranquil·litzat, especialment després de la concessió dels indults als condemnats pel Suprem, però no s’ha avançat gens en la resolució del problema de fons. El cas Pegasus, primer, i la manca d’execució de l’obra pública de l’Estat a Catalunya, després, ha fet créixer el distanciament de les dues parts i l’única raó positiva és que no s’ha trencat el fil prim de comunicació que els uneix. Però els desacords han anat a més: la Generalitat ha plantat el Govern central en la comissió bilateral; ERC i
PSC han trencat el pacte no escrit de no-agressió al Parlament; els republicans han passat a l’oposició al Congrés... i així, fins a un llarg etcètera.
El PSOE ha anteposat altres problemes que li han caigut a la seva agenda (gas, Marroc, inflació, Andalusia...) i la carpeta catalana semblaqueestàflorida.Diumenge,desprésdeleseleccionsandaluses, arribarà la gran cimera de l’OTAN a Madrid, per la qual cosa no sembla viable que hi hagi avenços significatius sobre la taula de diàleg fins al juliol. Aquest mes serà clau per saber si aquesta via encalla o no. La proximitat de les eleccions municipals en què PSC i ERC són rivals directes no contribueix al consens, però les dues parts haurien de fer un últim esforç per aconseguir-ho. Si no ho fan, serà un fracàs de tots dos, tant socialistes com republicans, i seria donarlos arguments als que defensen la confrontació com a única sortida possible.
Ara bé, totes les enquestes assenyalen que els catalans aposten cada cop més pel diàleg. Ja és hora que aquest clima es tradueixi en fets.