Els Balcans esperen un impuls a les seves negociacions

■ Si el Consell Europeu accepta que Ucraïna i Moldàvia siguin candidats a la UE hauran fet un pas de gegant en el seu llarg camí cap al club. Però la seva següent parada serà l’heterogènia sala d’espera de la UE, on es desesperen més de mitja dotzena de països. Hi ha Albània i la República de Macedònia del Nord; Brussel·les va recomanar el 2020 obrir negociacions amb tots dos, però Bulgària ho ha vetat. En millor situació està Montenegro, que el 2012, dos anys després de ser qualificat candidat, va obrir converses d’adhesió però el procés està estancat. A pitjor ritme avança encara Sèrbia, que va iniciar negociacions el 2014. Geòrgia, per la seva banda, s’asseurà entre Bòsnia i Hercegovina i Kosovo, tot esperant que les seves “expectatives europees” evolucionin i siguin declarats candidats. Els líders de Montenegro, Albània i Macedònia del Nord han donat suport a la candidatura d’Ucraïna i confien que aquest dossier faci avançar l’ampliació de la UE, que des del 2007 només ha acceptat un país, Croàcia. Un argument expressat pels socis reticents a alimentar els somnis europeus dels ucraïnesos és la frustració que va crear en l’opinió pública turca el fracàs de les negociacions iniciades el 2005 i el convenciment que en realitat no se’ls permetria entrar mai. Brussel·les culpa Ankara i el seu gir autoritari del fiasco.

El Govern Johnson ha autoritzat l’extradició del periodista australià Julian Assange als Estats Units per enfrontar-se a les acusacions d’haver posat en perill la seguretat nacional divulgant a través de Wikileaks informació confidencial de la

CIA i del Departament d’Estat, així com els noms d’agents encoberts.

En la mateixa línia que les sentències judicials dels últims mesos, la ministra d’Interior, Priti Patel, va justificar la decisió en el convenciment que Assange rebrà un judici just, i els seus drets humans seran respectats, malgrat que representants i senadors republicans han demanat públicament la cadena perpètua. Les garanties de l’Administració Biden que la condemna seria “lleu” si és considerat culpable són extraoficials.

Organitzacions pro drets humans van qualificar la decisió com “un dia negre en la història del periodisme i la llibertat d’expressió”, i la dona d’Assange, Stella Morris, va insistir en la seva innocència: “No ha comès cap delicte i està sent castigat per fer la seva feina, que consisteix a revelar els draps bruts dels governs”. El fundador de Wikileaks té 14 dies per apel·lar, però les seves possibilitats d’èxit, si ho fa, són considerades bastant remotes.

Assange està detingut a la presó

El polèmic periodista té 14 dies per apel·lar, però les possibilitats d’èxit són bastant remotes

de màxima seguretat de Belmarsh, al sud de Londres, des del 2019, quan va ser capturat per Scotland Yard després que les autoritats equatorianes l’expulsessin de l’ambaixada del seu país a Londres, on es va refugiar per intentar impedir l’extradició. Primer a Suècia, on se’l buscava per unes acusacions d’assetjament sexual de dues dones que posteriorment van ser retirades, i després als Estats Units per les filtracions d’informació classificada.

En el passat, el mateix Boris Johnson ha criticat els acords d’extradició en vigor entre Londres i Washington, en virtut dels quals el Regne Unit accepta enviar als Estats Units ciutadans britànics (o residents al país) buscats per la justícia nordamericana, però sense reciprocitat. El primer ministre vol ara fer un favor a l’Administració Biden perquè no el castigui o el pressioni gaire per la decisió d’incomplir unilateralment els acords del Brexit relatius a Irlanda del Nord, violant un tractat internacional. •