L’oposició arremet contra Macron per l’ús electoral del seu viatge a Kíiv
Mélenchon aprofita l’onada de calor per oferir un govern d’esquerres i verd
Amb la recent visita d’Emmanuel Macron a Ucraïna, la primera des de la invasió russa, l’Elisi va voler realçar la imatge del president com a estadista quan falten pocs dies per a uns comicis legislatius molt difícils a casa. Però, com a contrapartida, Macron s’ha fet vulnerable als atacs de l’oposició –i a les ironies de la premsa– sobre la instrumentalització electoralista del viatge a una zona de guerra.
De vegades un acudit pot ser més feridor que un editorial punyent. L’humorista de Le Parisien va publicar ahir unes caricatures de Macron i de Zelenski en què el primer, de vint-i-un botó, exclama: “Guanyarem, guanyarem!”. “Gràcies pels ànims”, contesta el líder ucraïnès, que porta la samarreta caqui. “No parlo de tu”, li diu per corregir-lo el president francès.
És difícil evitar la sensació que Macron ha abusat de la seva tendència a la mise en scène, ala teatralització excessiva de tot el que fa, als cops d’imatge massa estudiats. Ho han criticat els representants de la coalició d’esparlar querres, i també la líder de la ultradreta, Marine Le Pen, i el president d’Els Republicans (LR, dreta), Christian Jacob. Tots l’han acusat d’instrumentalitzar la situació.
El súmmum de la mise en scène va ser la seva dramàtica al·locució de dimarts, des de la pista de l’aeroport d’Orly, amb l’Airbus oficial al darrere, motors en marxa, abans de partir cap a Romania i Moldàvia, escales prèvies al seu desplaçament a Kíiv amb Scholz i Draghi. Macron va barrejar sense rubor la crisi internacional amb les eleccions franceses i va demanar “una majoria sòlida” per no afegir el que va anomenar “desordre francès” al “desordre mundial”.
La sobreexposició mediàtica de Macron és una arma de doble tall. Potser es tradueix en vots, però també desgasta. Ningú no ha fet tantes trucades a Putin des que va començar la guerra, amb magres resultats. A França ja s’estan fent ressò d’un terme pejoratiu, macronejar, que es van inventar polonesos i ucraïnesos, i també l’utilitzen a Rússia per burlar-se del president francès. Macronejar significa, pels qui van introduir el neologisme, una xerrameca diplomàtica estèril, molt sense que es tradueixi en res tangible.
El mateix president francès, que va concedir una entrevista al primer canal de la televisió pública (TF1) –una altra decisió criticada–, va justificar el viatge pel deure de “protegir el nostre país” davant una crisi que provoca alces de preus i desestabilitza mercats vitals com el de l’energia, els cereals i els fertilitzants.
El líder de la coalició d’esquerres, Jean-Luc Mélenchon, també va provar de treure partit de la conjuntura, en el seu cas de l’onada de calor que fueteja França i que ha col·locat gran part del país en alerta. Al capdavant d’una aliança que inclou els ecologistes, Mélenchon va advertir que, “si Macron guanya, serà catastròfic per al canvi climàtic”. Segons el candidat a primer ministre de la
El terme pejoratiu ‘macronejar’, utilitzat a Polònia, Ucraïna i Rússia, ja ha arribat als mitjans francesos
Nova Unió Popular Ecològica i Social (Nupes), problemes com l’actual canícula –es preveuen 40 graus Celsius a París avui– no “els arregla el mercat ni l’oferta i la demanda”. És urgent, per tant, “planificar la bifurcació (social i ecològica) del nostre model econòmic”.
A la segona volta de les legislatives, que se celebren diumenge, s’han de renovar els 577 escons de l’Assemblea Nacional. Els resultats de la primera volta i les projeccions de les empreses de sondejos anticipen que la coalició Ensemble (Junts), que dona suport a Macron, tindrà el nombre de diputats més alt, davant de Nupes, però està en l’aire la majoria absoluta.
El problema de Macron és que, fins i tot si Ensemble obtingués una majoria absoluta ajustada, l’estabilitat de la legislatura no estarà del tot garantida. El nombrós grup parlamentari de Nupes pot posar molts obstacles procedimentals a les reformes del Govern, i els socis de Macron a Ensemble tampoc no voldran donar-li un xec en blanc perquè alguns dels seus líders tenen les seves pròpies ambicions polítiques de cara al futur. •