Colòmbia, entre un primer president d’esquerra i un populista
Petro i Hernández empaten als sondejos de la segona volta de demà
No és la primera vegada que el president de Colòmbia es decideix en una elecció ajustada, però sí que el mandatari no pertanyerà a un dels moviments que han controlat la política colombiana fins als nostres dies: el Partit Liberal, el Partit Conservador o l’uribisme, una seqüela del liberalisme.
Els dos candidats que demà es disputen la presidència en segona volta són etiquetats d’outsiders, malgrat que no ho són tant, ja que fa anys que formen part del sistema polític que qüestionen. Les enquestes preveuen un empat tècnic entre l’exguerriller de l’M-19 i exalcalde de Bogotà, Gustavo Petro, de 62 anys, i l’exalcalde de Bucaramanga de 77 anys, Rodolfo Hernández, conegut ja com el Trump colombià.
Si Petro guanyés, seria la primera vegada que l’esquerra arribaria al poder a Colòmbia, únic país de Llatinoamèrica que no ha estat governat mai per una força progressista, en alguna de les heterogènies variants de la regió. El candidat proposa un canvi radical que espanta l’establishment, malgrat que, de fet, és un programa socialdemòcrata reformista que no s’ha aplicat mai en aquest país marcat per la desigualtat.
Petro vol frenar l’explotació petroliera per potenciar les energies alternatives, promoure una reforma agrària que elimini el latifundisme i el caciquisme regional, gravar les grans fortunes, posar fi al servei militar obligatori o emprendre una reforma profunda de la qüestionada Policia Nacional i les Forces Armades.
En canvi, si s’imposa Hernández, un populista de dreta, és probable que estructuralment res no canviï a Colòmbia, encara que probablement donarà molts titulars, ja que arrossega una infinitat de declaracions políticament incorrectes. Hernández és titllat de masclista i violent, va pegar a un regidor opositor quan era alcalde i es va declarar admirador
La justícia va obligar a celebrar un debat entre els dos candidats, però Hernández s’hi va continuar negant
del “gran pensador alemany que es deia Adolf Hitler”, malgrat que després va aclarir que es referia a Einstein.
Hernández, un constructor que es va fer milionari aixecant habitatges socials, es va colar contra pronòstic a la segona volta després d’un ascens meteòric gràcies a una campanya basada en un discurs anticorrupció, encara que ell tingui obert un procés judicial per corrupció per l’adjudicació d’un contracte com a alcalde, en el marc d’una causa més àmplia on figura el seu fill per haver cobrat una comissió milionària.
Malgrat presentar-se com a antisistema, Hernández té el suport en aquesta segona volta de tot l’establishment, que se sent amenaçat per Petro. A la primera volta, el 29 de maig, Petro es va imposar amb el 40,34% a Hernández, que va quedar segon amb el 28,17% després de desbancar el que fins aquell moment era preferit per passar a segona volta, l’exalcalde de Medellín, Federico Gutiérrez, que finalment es va quedar en el 23,94%, malgrat rebre suport dels partits tradicionals, l’uribisme i el poder econòmic.
Els colombians van votar pel canvi. Tot i això, Gutiérrez va tardar uns minuts després de fer-se públics els resultats a demanar el vot per Hernández, cosa que el convertia en preferit a la presidència. Tot i això, els sondejos indiquen que Hernández no ha pogut capitalitzar tots els sufragis de Gutiérrez. Probablement el populista també va rebre molt vot de protesta a la primera volta.
Petro i Hernández voregen el 50% a les enquestes, i la nit de diumenge es preveu complexa, tenint en compte que l’esquerra ha reiterat –com va fer a la primera volta– les seves denúncies d’una possible manipulació del vot per part de la Registraduría, l’organisme encarregat de l’organització dels comicis i del recompte. Un organisme que, encara que sigui autònom, depèn del govern de l’uribista Iván Duque, amb una criticada gestió i un esclat popular del 2019 que han contribuït a augmentar el descrèdit dels polítics tradicionals, que ha portat a una segona volta amb discursos antisistema.
L’última polèmica de la campanya ha estat el frustrat debat obligatori entre Petro i Hernández. La trobada va ser imposada dimarts per una decisió del Tribunal Superior de Bogotà i havia d’haver-se celebrat dijous. Tot i això, Hernández va continuar negant-se a debatre, com ha fet durant gairebé tota la campanya.●