Jaén, la lluita per la província enfadada

El CIS afirma que la plataforma Jaén Mereix Més s’està disputant un escó de la província amb els socialistes

L’atenció que el candidat socialista andalús, Juan Espadas, té amb la província de Jaén, antic bastió socialista avui en disputa, és suficient per entendre com és de rellevant el malestar que alimenta l’única candidatura andalusa integrada a la plataforma de l’Espanya buidada, Jaén Mereix Més.

Espadas va començar allà la campanya i hi ha tornat altres vegades. I no es va atrevir a parlar als ciutadans de Jaén, i encara menys als de Linares, dels avenços de les quatre dècades d’hegemonia socialista, sinó que va admetre que hi ha motius perquè hi hagi la sensació d’abandonament i greuge. No és habitual sentir això d’un candidat que representa la força hegemònica de la província i la comunitat autònoma durant gairebé mig segle.

Amb dificultats, però amb les diferències resoltes uns quants dies abans que s’acabés el termini per presentar candidatura –no com d’altres, que van voler jugar amb el rellotge–, Jaén Mereix Més va arribar a un acord amb l’altra organització ciutadana que aplega a la província el descontent de la població, Aixeca Jaén, perquè no hi hagués dues marques disputant-se el mateix vot, i avui la campanya que encapçala Antonio Sánchez Cañete la fan totes dues juntes. Malgrat la limitació de mitjans amb què treballen, l’objectiu és entrar al Parlament andalús, un propòsit modest però històric.

A diferència del que va passar amb Sòria Ja, i abans amb Terol Existeix, les dues organitzacions convertides en primera força política als seus respectius territoris, les organitzacions de Jaén, que han donat suport a les massives mobilitzacions dels últims anys de les poblacions de Linares, La Carolina i el mateix Jaén, no aspiren a un resultat tan extraordinari però somien en la possibilitat d’endur-se dos escons.

El retrocés del PSOE en un dels seus bastions més sòlids va començar a les autonòmiques del 2015, quan va empatar en escons amb el PP, i tot i que va recuperar la primera posició el 2018 perquè la irrupció de Vox va menjar-se l’espai de la candidatura popular, avui li és gairebé impossible tornar a ser primera força.

El declivi industrial i poblacional de Jaén és ben conegut.

Jaén continua sent la província amb el deteriorament econòmic més accentuat de la comunitat andalusa, a causa de la desindustrialització i el fracàs dels plans que havien de compensar i reactivar el territori. La decisió del Govern de coalició, fa un any, de desplaçar a la veïna Còrdova el centre logístic de l’Exèrcit de Terra, que els ciutadans de Jaén donaven per fet –i contra la qual les organitzacions ciutadanes de la província van anar als tribunals–, ha estat la gota que ha fet vessar el got de la paciència de Jaén. Fins al punt que el candidat del PSOE parla directament als simpatitzants de Jaén Mereix Més per agrairlos la seva tasca com a organització de la societat civil que ha denunciat i combatut la despoblació i l’abandonament, però

Jaén Mereix Més lluita per l’últim escó d’una circumscripció en què el PP treu 15 punts al segon

els indica que no són un partit polític i que, per tant, no sabrien rendibilitzar una possible entrada al Parlament andalús.

El CIS del 2 de juny atorgava molt clarament el primer lloc de la província al PP, amb una mica més d’un 35% dels vots (5 escons), seguit de lluny pel PSOE, amb un 22% (3 escons), Vox, amb un 12% (1-2 escons), i Per Andalusia, amb un 10% (1 escó). Jaén Mereix Més, amb gairebé un 7%, és a tocar d’aconseguir una acta. En tot cas, clarament per sobre de Ciutadans, que obtindria un 4% dels sufragis. Per sota de la formació taronja hi ha la formació trotskista i andalusista de Teresa Rodríguez i Pacma, sense possibilitats, segons el CIS, d’emportar-se cap escó.

Durant la campanya, tots els candidats han visitat les principals localitats de la província amb la mateixa intenció: oferir-se com a vectors del descontentament que fa anys que recorre Jaén, un malestar que encara no té un amo clar.c