Els comptes d’un divorci en diferit
Segons Pedro Sánchez , de la pandèmia havíem de sortir “entre tots”, però els seus efectes, aplicats a l’execució de les inversions en infraestructures, són regionalitzats. El 36 a 180 Catalunya-Madrid és un marcador intolerable per a qualsevol govern de la Generalitat. Catalunya només va rebre un de cada tres euros promesos; Madrid, 6 de cada 3. De manera que a Pere Aragonès li toca reclamar i al Govern de Sánchez i al PSC, defensar-se sense desacreditar-se a ells mateixos: “És un càlcul comptable, no és real”. La reunió de la comissió bilateral d’infraestructures –tècnica– és una escenificació del divorci entre administracions i evidencia que la batalla electoral ha arrencat entre socialistes i republicans amb Junts intentant treure’n profit.
El malestar d’Aragonès quan es va asseure a analitzar les xifres fa tres setmanes només és equiparable al de Salvador Illa davant una ofensiva independentista de la qual els sectors econòmics no es poden inhibir. El PSC s’ha embarcat en un “i tu tampoc” per minimitzar l’esquerda oberta per les dades de la Intervenció General de l’Estat. Entre els “pecats capitals” del Govern espanyol hi ha el desdoblament de la R3, projectat el 2001 i encara en obres; o el soterrament de les vies de l’Hospitalet, amb un primer protocol signat el 2001 i sense projecte constructiu... A canvi, el PSC recorda els “deures” de la Generalitat: 67 projectes pendents d’execució l’última dècada.
El que per al conseller d’Economia, Jaume Giró, és un 95,5% d’execució de la Generalitat durant el 2021, per als socialistes és una reducció del 60% en milions trinco-trinco respecte al Govern de José Montilla. Va ser Montilla qui va advertir el novembre del 2007 de la “desafecció emocional de Catalunya envers Espanya i
El malestar d’Aragonès amb la inversió de l’Estat a Catalunya només és equiparable al d’Illa davant l’ofensiva independentista. El discurs del greuge desinversor dona rèdits: és transversal i reconnecta ERC i Junts amb sectors econòmics
les institucions comunes”. Només feia una setmana que hi havia tres línies de Rodalies fora de servei... es va trigar 42 dies a restablir-hi la circulació. Desenes de milers de persones van sortir al carrer a reivindicar la “sobirania” de les infraestructures catalanes.
Fa 54 dies que el Govern català va congelar les relacions institucionals –no administratives– amb l’Executiu de Sánchez pel cas Pegasus i, lluny de recuperar la confiança, el que s’estén és l’ombra del dubte. Al PSOE han tornat a allò de “ERC no és de confiança” i al Ministeri de Transports, per exemple, qüestionen fins i tot la destinació dels 200 milions transferits l’any passat de la disposició addicional de l’Estatut corresponent a l’any 2008. Al Govern recorden que una cosa són els deutes històrics de l’Estat amb Catalunya i una altra les inversions... Dels 3.000 del 2009-2013 ningú no en sap res.
El traspàs de Rodalies és històric des del 2010, els actuals pressupostos inclouen una esmena per abordar-lo en sis mesos, però l’estiu ja és aquí i no hi ha acord. Tampoc no s’han consignat els 233 milions anuals per cobrir el dèficit tarifari. Aquesta sí que serà una batalla que el vicepresident Jordi Puigneró està disposat a emprendre. Després hi ha les processons que van per dins del Govern, també històriques: la del Quart Cinturó, amb ERC a l’oposició quan s’avança perquè la Generalitat assumeixi la tramitació, el projecte i l’execució de l’obra...
L’enemic comú no enterra les diferències, però tant ERC com Junts saben que el discurs del greuge desinversor dona rèdits. És transversal, ajuda a ampliar la base, reconnecta l’independentisme amb sectors desafectes al procés i tira llenya al divorci en diferit previst entre PSOE i ERC. L’acord de pressupostos d’ERC amb el PSOE incloïa no només el control de l’execució pressupostària, sinó també dissenyar una clàusula de salvaguarda que actués com a garantia per corregir el desfasament inversor.
ERC ha expressat en públic i privat el seu malestar amb Sánchez, conscients que el marge de maniobra és cada dia més petit. Hi haurà divorci, perquè el PSOE sortirà escaldat de les eleccions andaluses, i el president i el seu equip de capçalera situen en les municipals i autonòmiques del maig del 2023 la prova de foc per frenar el fantasma del canvi de cicle. I perquè ERC i el PSC competeixen a l’àrea metropolitana i no hi ha millor arma que la “desinversió” i Rodalies... A l’àrea metropolitana i més enllà. El candidat d’ERC de Vilafranca del Penedès, Pere Sàbat , es va queixar de Renfe una desena de vegades en el seu acte de proclamació...