“Fica-me-la, sí...”

Fa cinc anys que la ciutat sueca de Malmö té contenidors d’escombraries que parlen. Més o menys com les màquines expenedores de cigarrets que hi havia als bars –fa temps que no en veig cap– que, quan ficaves les monedes, deixaven anar el paquet i deien: “Su tabaco, gracias”. Els contenidors parlants també et donen les gràcies, però en aquest cas per haver-hi dipositat la bossa. En un afany per fer-los més enginyosos, el govern municipal ha fet que ara et donin les gràcies amb una veu sexi, en pla marranot.

Les frases que diuen quan hi diposites les escombraries són del tipus: “Oooh, sí, aquí, aquí...”, “ahhh, que bo...!”, “hmm, sí...”.

El problema és que la veu que ho diu és de dona, i ja tenim el merder muntat. N’hi ha que argüeixen que haurien d’haver fet servir veus neutres –d’intel·ligència artificial, ni masculines ni femenines–, però llavors el joc paròdic, prou carallot en ell

A Suècia, quan tires les escombraries hi ha contenidors que et parlen

mateix, ni tan sols hauria funcionat. Marie Persson, cap del departament viari de l’Ajuntament, diu que hi han posat un enregistrament amb veu sexi perquè és una manera divertida d’expressar el missatge.

Una pregunta: ¿realment cal que els contenidors d’escombraries parlin? ¿Que no poden estar calladets com ho han estat sempre? L’obsessió perquè enlloc no hi hagi un minut de silenci fa que a hores d’ara hi hagi indrets com Dublín on fins i tot les més importants escultures públiques de la ciutat parlen. Vas pel carrer i parla la d’Oscar Wilde, parla la de James Connolly, parla la de George Bernard Shaw, parla la de James Joyce... El dia que la moda arribi aquí, ves que no facin que l’escultura de la Caputxeta Vermella de Josep Tenas que hi ha al passeig de Sant Joan ens expliqui a crits com troba a faltar les visites de Joan de Sagarra, que quan vivia a Barcelona hi anava a deixar llibres de tant en tant.c