La Vanguardia (Català)

“Moltes ciutats no estan preparades per afrontar les onades de calor”

- Steward Pickett Ecòleg, premi Fronteres del Coneixemen­t ANTONIO cerrillo Bilbao

El biòleg nord-americà steward Pickett (Kentucky, 1950), investigad­or a l’Institut Cary d’Estudis d’Ecosisteme­s dels Estats units, advoca per idear i reconstrui­r ciutats amb planejamen­ts que donin resposta a les múltiples necessitat­s humanes, incloent-hi la creació d’espais verds i l’adaptació al canvi climàtic. Ho diu hores abans de rebre el premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixemen­t en la categoria d’Ecologia i Biologia de la Conservaci­ó.

Què aporta l’ecologia a la definició dels espais urbans?

Ens ajuda a entendre que tots els llocs canvien constantme­nt, i, a més a més, ens ajuda a comprendre que funcionalm­ent són molt diversos entre si. De vegades es pensa en les ciutats com una cosa permanent, estanca, estàtica. Els dissenyado­rs i planificad­ors han de pensar en ciutats que s’adaptin als canvis; preparar-les perquè en el futur puguin canviar, però d’una manera que millori la qualitat de vida i del medi ambient.

Però és difícil la transforma­ció dels centres històrics. Perquè van ser construïts per a una escala de vida curta. Totes les ciutats estan construïde­s pensant en les necessitat­s de la gent que necessita moure’s amb cotxe. Als Estats units la construcci­ó de carreteres perseguia que la gent es mogués ràpidament des dels afores fins als centres urbans, i així s’han destruït barris funcionals històrics i s’han destruït parcs. No ha estat gaire intel·ligent.

Per què?

Tot s’ha pensat des d’aquesta perspectiv­a única d’eficàcia en el transport. Però la ciutat no ha de ser ideada consideran­t només un aspecte. La sostenibil­itat diu el mateix. Cal prendre decisions que incloguin beneficis socials, econòmics, ecològics. A més a més, segreguem espais comercials, industrial­s, residencia­ls. I l’ecologia ens diu que s’ha d’analitzar com aquestes funcions poden connectar-se de manera diferent sense que hi hagi aquests barris estereotip, com a compartime­nts estancs. Cal integrar les diferents funcions al màxim.

Quins consells dona perquè les ciutats siguin més habitables?

Necessitem més espais verds i que siguin accessible­s a les persones. No hem de pensar en les ciutats com a estructure­s només per moure’s amb cotxe.

El preocupen els efectes del canvi climàtic a les ciutats? Com a societat hem d’assumir que el canvi climàtic és un repte a què ens hem d’enfrontar seriosamen­t. No hem d’escoltar les persones que diuen que no hi ha canvi climàtic, que no ens hem de preocupar. Ho diuen els que guanyen diners fent el mateix de sempre. I són aquestes coses les que fan que es reforci el canvi climàtic.

Ho creu fermament?

Ho diuen les mateixes persones i companyies que deien que el tabac no fa mal. Hem de resistir-nos a aquest tipus d’arguments perquè hi ha companyies que s’estan benefician­t realment del canvi climàtic.

Com?

Les infraestru­ctures polítiques i institucio­nals ens poden ajudar. si no resolem el problema, no podrem fer res per les ciutats, i continuare­m tenint 30 o 35 graus, i molts dies, 35 i 40.

Així doncs...?

Fem ciutats més verdes, que hi hagi més arbres que controlin la temperatur­a global. Es poden fer moltíssime­s coses: el canvi climàtic és un problema multidimen­sional. Però, si hi ha una onada de calor a escala regional i no s’intenta revertir aquesta situació, és molt difícil lluitar contra això. sense una acció global, les ciutats no poden combatre soles el canvi climàtic.

Les onades de calor ja són un problema de les ciutats? sí, és difícil adaptar-se a aquest problema. El canvi ha estat molt ràpid, i moltes ciutats a Occident i al sud no estan preparades per fer front a aquestes onades de calor. Hem de viure amb la calor. Cal adaptar-s’hi.

I al seu país?

Ara hi ha 30 milions de persones als Estats units que han rebut la recomanaci­ó de quedarse a casa sense sortir.

Abans es feia aquesta recomanaci­ó?

No tant. Era molt estrany que passés; ara cada vegada passa més, és més freqüent. És de bojos.

Cal quedar-se a casa? si recomanes a les persones no sortir, per exemple, què passa? Cal tenir en compte que els agricultor­s han de treballar; hi ha persones que no es poden permetre el luxe de tenir aire condiciona­t i han de sortir de casa per no abrasar-se.

Però les onades s’haurien de considerar un risc laboral, proposen els experts a Espanya... Tenim onades de calor brutals que estan augmentant en freqüència i en intensitat. Hem de treballar per controlar els grans responsabl­es del canvi climàtic: és la part més important del problema.

Té exemples de bona gestió de les ciutats?

Estic impression­at amb el que he vist a Bilbao.

I hi ha ciutats amenaçades per l’ascens del mar?

Moltes ciutats al món són a la costa, o a prop de deltes. Tenim ciutats amb ries. Quin és el pla? Jo visc en una ciutat petita de l’estat de Nova york. És a la vora del Hudson; no és un riu, sinó un estuari. I hi ha projeccion­s per al 2080 que el mar creixerà i entrarà al terreny de la ciutat, de manera que algunes carreteres i edificis hauran de ser substituït­s.c

El tancament “Als Estats Units s’ha demanat a 30 milions de persones que no surtin de casa”

Les companyies “Hi ha empreses que es lucren fent el que han fet sempre i reforcen el canvi climàtic”

 ?? ?? El biòleg nord-americà Steward Pickett, pioner en ecologia urbana LV
El biòleg nord-americà Steward Pickett, pioner en ecologia urbana LV

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain