El cost de la vida redueix un 18% la renda dels barcelonins
El preu de l’habitatge i els productes a Barcelona condemnen 90.000 persones més a la pobresa
Per comprar el mateix cistell de productes a Barcelona calen un 21,6% més de diners que a la mitjana d’Espanya. Per això, si es té en compte el cost real de la vida, el nombre de persones en risc de pobresa a Barcelona es dispara un 35%, i passa de les 249.532 persones (les actuals comptabilitzades) a les 337.061. A més, la renda familiar disponible es redueix un 18% a la ciutat en relació amb la mitjana espanyola.
“si es volgués igualar el poder de compra de les famílies d’unes ciutats i d’altres hauríem de compensar amb una renda més elevada les que assumeixen un cost de vida més alt”, conclou Vittorio Galleto, cap de l’àrea d’Economia de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). Ell és un dels cinc autors de l’estudi que per primera vegada analitza l’impacte del cost de la vida a la renda familiar, tant per comunitats autònomes com per ciutats.
Aquest càlcul permet ponderar d’una manera més ajustada a la realitat de cada territori el nivell real de pobresa i el de la renda de la famílies. Així, a les grans ciutats, on el cost de l’habitatge o del cistell de consum és més alt, es constata com es redueix la renda dels seus habitants, sent Madrid i Barcelona les més perjudicades, i modifica l’actual rànquing de nivell de pobresa.
“Aquestes dades poden ser un element més a tenir en compte quan es dissenyen polítiques d’accés als ajuts o es calcula el salari mínim de cada zona, per exemple”, manté el director de l’IERMB, Ricard Gomà. L’estudi demostra que els preus de les ciutats centrals són superiors als de la seva àrea urbana i, alhora, que els preus de les àrees urbanes són superiors a les de la seva comunitat autònoma.
Barcelona és una de les ciutats que presenta un dels indicadors de preus més elevats, de 121,6 (sent 100 el valor mitjà per a Espanya) i semblant al de Madrid (124). El valor de l’àrea metropolitana de Barcelona és de 113,8, per sobre del valor de Catalunya, de 107,8. A l’hora de tenir en compte aquestes dades en la renda familiar disponible, Catalunya passa de ser la quarta comunitat autònoma el 2018 (era la tercera el 2017) a la setena. I si es té en compte el nivell de preus del territori, llavors passa dels 13.527 euros de renda disponible a 12.551, una reducció d’un 7%.
Com que el cost de la vida als diferents territoris pot ser més alt o més baix que la mitjana del conjunt, la taxa del risc de pobresa també es modifica. Així, a Catalunya, i amb la mitjana espanyola com a referència, la taxa de pobresa passa d’un 13,9% (una mica més d’un milió de persones) a un 15,9%, gairebé 200.000 persones més. El risc de pobresa també augmenta a Madrid (d’un 15% a un 21,6%); a les Balears (d’un 12% a un 15%), i al País Basc (d’un 10% a un 11,5%). Tot i això, baixa a la resta de comunitats amb Extremadura i Múrcia al capdavant (amb deu i nou punts menys), seguides de Castella-la Manxa, Andalusia, Galícia i Comunitat Valenciana. L’informe El cost de la vida a les Comunitats Autònomes, Àrees Urbanes i Ciutats d’Espanya es basa en les últimes dades disponibles, del 2018.c
L’estudi de l’IERMB pondera el nivell de pobresa real de cada territori i modifica el rànquing actual