Sobreviure per sobreviure
Supervivientes (Telecinco) fa honor al seu nom i als temps que viu la televisió. L’espectacularitat i la sorpresa de les primeres edicions eren un al·licient que ara ja no interessa al públic més fidel al format. Ara prevalen les disputes, els conflictes i la capacitat de fabricar continguts prou polèmics, enrevessats, mesquins o grotescos per alimentar la discòrdia industrial dels platós.
MÀSTER DE LA SUPERVIVÈNCIA.
Kiko Matamoros, un dels concursants amb més experiència en l’univers del fang televisiu, va explicar l’altre dia que és un dels concursants que més trampes fa. I, abans que ningú pogués escandalitzar-se, va afegir: “Aquest és un programa de supervivència i la trampa forma part de la supervivència”. La diferència entre Supervivientes i altres formats és que mentre que Supervivientes deixa clar des del títol quins són el marc moral i els protocols ètics amb què treballa, altres amaguen que la trampa també forma part de la seva estructura i no dubten a recórrer al sermó.
CRÍTICA I INTENCIÓ .
Intimidad (Netflix) és un exemple de bona sèrie amb bones intencions. Conté un missatge crític i reivindicatiu que connecta amb moltes inquietuds del moment. El tema central és la violència digital, les pornovenjances i l’assetjament a través de les xarxes. L’al·licient és que va una mica més enllà i explica de quina manera la repercussió d’aquests escàndols –la publicació d’un vídeo sexual d’una tinent de l’alcaldia de Bilbao– activa reaccions gairebé protocol·làries basades en un sistema que tendeix a criminalitzar encara més les víctimes (sempre dones) en comptes de perseguir els culpables. Fins i tot hi ha una trama més anecdòtica, culminada amb un gag saborós i antropològic: de quina manera l’alcalde ha de deixar el càrrec, víctima dels excessos d’un aurresku còmicament accidentat. El desenllaç és previsible i hi ha moments en què connecta amb qüestions (conciliació, ambició, etcètera) que també es tracten a l’última temporada de Borgen. Potser li sobra que la intenció sigui tan explícita i reiterativa i que no es deixi a l’espectador la facultat d’entendre perfectament de què estem parlant. Ah, per cert: a Intimidad també es parla de supervivència i de tramposos.