Les preferències d’alguns col·legues

My love Red rose speedway. 1973 Andrea Motis

Abans que res, cal aclarir que no soc especialista en Paul McCartney. Com que la seva discografia és superàmplia i no arribaria a escoltar-la tota en un dia, he recorregut al meu amic Federico Dannemann –un dels meus guitarristes i músic preferits del món–, gran fan de Paul i dels beatles, i gràcies a ell, que m’ha passat una selecció de les seves cançons preferides, he pogut triar una tendra, dolça i elaborada balada, ben coneguda, My love. Pel so, l’ampli rang i com està interpretada, l’escullo com la meva preferida i em quedo amb ganes de conèixer més de l’artista ara, aprofitant aquest aniversari.

Say say say Pipes of peace. 1983 Santi Balmes

La que va fer amb Michael Jackson, Say say say. Em va semblar en el seu moment una cançó terriblement efectiva, i crec que és una de les col·laboracions que més sentit tenien en aquella època. És l’obra de dues de les persones del segle passat amb un instint melòdic més acusat. Realment s’hi veu la personalitat de Maca d’una manera indiscutible, i s’hi suma l’aportació de Michael, que em sembla brutal. De fet, em sembla una cançó brutal encara que estigui feta, m’imagino, com un procés gairebé de laboratori, però m’és igual. La compro, i tant.

My love Red rose speedway. 1973 Marco Mezquida

Doncs no tinc cap mena de dubte a l’hora de decantar-me per una cançó com My love. Per mi és tot un superhit, a més de ser una de les peces més líriques que crec que ha compost mai Paul McCartney. D’altra banda, també penso que és un tema que demostra la seva capacitat com a compositor, i en aquest sentit és un bon exemple, per mi molt bonic, de com un tema és capaç de reinventarse eternament. A més a més, és una cançó que aguanta impecablement el pas del temps, i cada vegada que l’escoltes hi descobreixes coses, detalls, atmosferes que la mantenen ben viva.