Com els Beatles van bastir ponts
Els Beatles unificaven el món, però a la meva família a Merseyside era més complicat. El meu germà gran – que em porta nou anys– va optar per consolidar la seva rebel·lió contra la tirania paternal amb l’ajuda de John Lennon, i múltiples dosis de Lucy in the sky with diamonds. La meva germana, a la recerca d’una vida en pau, preferia les melodies i lletres ensucrades de Paul McCartney. Jo, ja equipat, als tres anys, amb una petita guitarra de joguina, de plàstic blanc amb les firmes de tots quatre, vaig decidir que el millor terme mitjà seria en Ringo. Una de les meves primeres frases intel·ligibles a aquella edat, segons m’assegurava la meva mare després, va ser: “Ringo’s collapsed!”, després de la caiguda del bateria per esgotament mental i físic el juny del 1964.
Amb l’edat, també em vaig inclinar per la rebel·lió de Lennon. Però ara m’adono que el poder subversiu dels Beatles, pioners de la contracultura, va ser precisament la tensió entre el melòdic populisme de McCartney i l’inconformisme psicodèlic de Lennon i Harrison. Va ajudar a fer que la revolució dels seixanta fos un moviment planetari.
Mentre als EUA van cremar els seus discos, els Beatles van intentar bastir ponts entre generacions (She’s leaving home, descriu la rebel·lió teenager des de les perspectives de filla i pares). A diferència dels Stones –un producte de rebel·lió generacional precuinat pel seu mànager Andrew Oldham– els Beatles van entendre que la unitat és la força. Potser la fórmula Lennon i McCartney –cada revolucionària Strawberry fields seguida d’una reconfortant Penny Lane– serveix encara per dissenyar una cultura de canvi. Al capdavall, els Beatles no haurien estat possibles sense el consens igualitari de la postguerra britànica.
Per comprovar-ho, aconsellaria fer un Magical Mystery Tour a Liverpool amb parada a l’habitatge públic – de lloguer molt assequible– dels McCartney on en Paul i en John van compondre She loves you al lavabo. Una visita al vell Liverpool Institute –on van estudiar McCartney i Harrison– o a l’Escola d’Art de Lennon serveixen per comprovar la importància de l’ensenyament públic per covar la imaginació juvenil. Vaig fer el tour fa un parell d’anys amb el meu pare i el meu germà i, en això, ja hi estem totalment d’acord.c