C. Tangana i Niño de Elche, cara i creu

‘El madrileño’ va tornar a entusiasmar en format reduït al Sónar de Nit

Potent oferta musical la que va oferir ahir el festival Sónar en el seu vessant nocturn. Hi actuaven uns quants dels indiscutibles caps de cartell, llegiu-hi, C. Tangana, Nathy Peluso, Moderat, The Blaze o Bonobo. Però dins d’aquesta selecció de plats principals no hi havia una de les grans estrenes d’aquesta edició perquè es feia al Sónar de Dia: el nou projecte de Niño de Elche, que respon per Concert de músika festera i en què vol maridar l’oferta d’una banda marxosa amb la rítmica electrònica.

Però abans d’entrar en matèria mana el focus informatiu, que ahir estava bastant centralitzat en l’actuació de C. Tangana. Interès doble era el que gravitava sobre la seva cada vegada més àmplia legió de seguidors: veure com adaptava el seu exuberant format del Sin cantar ni afinar Tour –que és el que es va veure a l’abril al Palau Sant Jordi– i també comprovar quin repertori feia anar així com amb quins convidats.

La cita era a una hora relativament primerenca per al que era fins ara habitual al Sónar de Nit (21.30 h), però una hora abans les cues a fora del recinte firal de l’Hospitalet ja eren imponents, prova d’una atracció de la que no es va lliurar l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va gaudir vivament de tot el concert. Va aparèixer el protagonista amb el seu vestit de color pistatxo i samarreta blanca, i amb ulleres fosques. I emmarcat per una escenografia que continua sent la mateixa, amb les taules i cadires distribuïdes com en un bar de copes, bàrmans i cambrer inclosos. Els seus guitarristes asseguts a les taules així com els seus col·laboradors fixos, és a dir, La Húngara i Niño de Elche, i algun reiterat convidat com Antonio Carmona quan es van reunir a cantar Me maten o No estamos lokos. La col·laboració excepcional i presencial de Nathy Peluso, quan va aparèixer, elegant amb vestit llarg blau, a cantar amb Pucho el tema Ateo. La cantant argentina tenia previst oferir un concert dues hores més tard al mateix Sónar de Nit, però va ser una trobada sincera i explosiva. I clàssics com Antes de morirme o Tú me dejaste de querer. I darrere, a tots dos costats, seccions de cordes i vents donant dimensió i riquesa a una proposta ara com ara única als escenaris espanyols.

Un dels concerts del dia que al principi prometia era el nou projecte de Niño de Elche, Concert de músika festera, en què es combinava l’electrònica amb aroma de la ruta del bakalao i la música de la festa popular valenciana. Per això va comptar amb l’eficaç Ylia, encarregada de les bases i arquitectures electròniques, i la profusa Banda La Valenciana, 43 músics que van ocupar l’escenari després de travessar la sala. Es va notar que era una estrena i hi faltava el mínim rodatge: l’orquestra i els seus tons festius anaven d’una banda i les incursions electròniques (a més de començar a fer-se sentir als 25 minuts de concert) per l’altra. Al mig de tot plegat, la veu aflamencada i l’spoken word del Niño, que sempre funcionen. Però encara falta un bon entroncament.c