Una genialitat malaltissa

Gairebé sempre camuflat sota una enorme timidesa que li permetia mantenir-se allunyat dels altres i els altres distanciar-se d’ell, un tipus aparentment contradictori i capaç d’aportar la versemblança més gran a personatges confrontats físicament i psicològicament. La seva voluminosa filmografia va trencar totes les barreres i el va submergir en la popularitat quan el 1962 el de vegades injustament menyspreat Dino Risi decideix col·locar-lo al costat de Vittorio Gassman a L’escapada, una pel·lícula mítica. el seu èxit internacional entre el públic i també sectors de la crítica van facilitar una vertiginosa carrera internacional per a aquest actor sempre presumptament espantat però capaç de les proeses més grans tant al terreny interpretatiu com al personal. tot era realitat o fantasia, fantasia o realitat al seu univers d’intèrpret versàtil. el 2001 s’havia declarat totalment fastiguejat de l’àmbit cinematogràfic: “al cinema s’espera molt i jo ja no tinc temps, el cinema em cansa”. Però el cinema el va submergir en les aigües de l’èxit quan el 1956 Roger Vadim, el primer dels quatre marits de brigitte bardot, el situa al costat d’ella a I Déu va crear la dona. inquietant, sarcàstic i al marge de les convencions, l’obliqua figura de Jean-Louis trintignant serà utilitzada per directors com Claude Lelouch, Pierre-Granier Deferre, Costa-Gavras, Michael Haneke... el seu talent i les seves contradiccions no tenien límit.