PER L’ESCAIRE Amunt, vaques sagrades!
Ahir aquestes pàgines celebraven la valentia de l’exfutbolista Ígor Deníssov, el primer esportista rus resident a Rússia, que alça la veu contra la invasió d’Ucraïna. Un autèntic heroi, si tenim en compte com tracta Putin els seus crítics. Just al costat, arran del requeriment que aquesta setmana ha fet el Barça a Gerard Piqué, perquè a partir d’ara demostri un compromís exclusiu amb el futbol, Joan Golobart feia una brillant reflexió sobre la relació entre llibertat i responsabilitat.
Aquesta mateixa setmana he tingut la sort de veure com la Fundació Johan Cruyff i la Fundació Pare Manel, en dos actes festius, dimarts i dimecres al vespre, al CaixaForum i al Teatre Victòria, respectivament, segueixen en molt bona forma, tot i haver perdut els seus pares fundadors. L’esport com escola per a la consciència social va trobar dimarts una bona portaveu en Susila Cruyff. La presidenta, en la presentació del documental Més que un camp, dirigit per Manuel Huerga, sobre l’impacte social de les Cruyff Courts en els entorns desfavorits on es construeixen, va explicar que la idea de la fundació era aplicar a la societat allò que en Johan demanava al camp a les seves “vaques sagrades”. Els jugadors que han tingut la sort de convertir-se en referents per a la resta tenen una responsabilitat més gran a l’hora de tirar endavant el col·lectiu.
Per si no n’hi hagués prou, ahir mateix, amb la victòria dels Golden State Warriors d’Steve Kerr en el campionat de la NBA, aquesta dimensió compromesa de l’esport es va tornar a veure reforçada. Ja són quatre els anells aconseguits per Kerr com a entrenador, després dels cinc que va guanyar com a jugador. Però no és per aquest currículum, que relaciono
Kerr amb la reflexió sobre la responsabilitat dels esportistes, sinó perquè el mític base dels Bulls va protagonitzar no fa gaire una de les rodes de premsa més emotives i alliçonadores que recordo.
El 24 de maig, el mateix dia de la massacre a la Robb Elementary School de Texas, en què un noi va matar 19 nens i dos professors amb una arma semiautomàtica, Kerr havia de comparèixer davant la premsa per fer la prèvia del quart partit de les finals de la Conferència Oest. En lloc d’això, visiblement commogut pels esdeveniments, va fer servir l’atenció mediàtica per adreçar-se directament als senadors republicans, a qui va acusar de tenir com hostatges els americans, perquè amb el seu filibusterisme impedeixen que es voti una llei per al control de la venda d’armes. Quan Kerr tenia 18 anys d’edat, el seu pare va ser assassinat a boca de canó per dos membres de Hizbul·lah, mentre caminava pel passadís de la Universitat de Beirut, on el progenitor feia de professor.
Els jugadors que han tingut la sort de convertir-se en referents per a la resta tenen més responsabilitat amb el col·lectiu