Espanya, en mans del waterpolo

Espanya arriba coixa a Budapest. Bufen vents de canvi: li falta un ventall d’icones aquàtiques, les més importants dels últims temps. Definitivament, Mireia Belmonte (31) assisteix al seu declivi esportiu: campiona olímpica el 2016 i campiona mundial el 2017, precisament al Duna Arena de Budapest, aquesta vegada no ha aconseguit cap de les mínimes mundialistes. La seva absència deixa la natació espanyola en mans de la bracista Jessica Vall i, sobretot, del nedador d’esquena Hugo González, potser l’única opció de podi dels nostres especialistes. També la natació artística viatja minvada. Ona Carbonell (32), embarassada de la segona criatura, no serà a l’equip de Mayuko Fujiki, immers en un procés generacional.

Amb aquestes circumstàncies, el waterpolo carrega tota la pressió. Ho fa tant a la versió femenina com a la masculina. Plata als dos últims Mundials, i també a Tòquio 2020, les waterpolistes continuen apareixent a les travesses, potser un pas per darrere de les nordamericanes, la potència contemporània més important. Els homes, que s’havien quedat ben a prop del bronze als Jocs de Tòquio 2020, els avala la tradició i el pes dels seus resultats anteriors. Històricament, acumulen dos podis olímpics (or a Atlanta’96 i plata a Barcelona’92) i set medalles mundialistes, l’última a Gwangju 2019 (plata).