Celsa obté ajuda de la SEPI sense arreglar el seu passiu
Rubiralta i els creditors encara negocien la reestructuració
El consell gestor de la SEPI, encarregat d’administrar els ajuts del Fons de Suport a la Solvència de les Empreses Estratègiques, va aprovar ahir la concessió de 550 milions en préstecs a la siderúrgica Celsa, de la família Rubiralta, amb això s’aclareix el futur immediat de la companyia. L’operació passarà ara el filtre de la Comissió Europea perquè l’import dels ajuts supera els 250 milions i, previsiblement, seguirà endavant i l’aprovarà el Consell de Ministres el 28 de juny, just abans que decaigui el marc especial europeu d’ajuts d’Estat que es va posar en marxa el 2020 per combatre la crisi de la covid.
Per a Celsa, després de moltes setmanes de duríssimes negociacions i enfrontaments mediàtics entre l’accionista i els creditors, l’important és que les parts en lliça han arribat a un acord en el fonamental: l’empresa, amb els seus 4.500 llocs de treball directes a Espanya i més de 33.000 treballadors comptant els indirectes i l’ocupació induïda, passa davant de totes les altres coses.
L’exigència de la SEPI que la companyia reduís uns 1.000 milions el seu passiu exigible per validar el pla de viabilitat que faci possible la devolució dels ajuts es manté. Però, davant la falta de temps per arribar a un acord, el fons públic ha optat per aprovar l’ajuda ja, amb la convicció que hi haurà l’entesa. Lògicament, si no fos així, la SEPI avortaria l’operació.
La família i els fons creditors –que tenen drets de cobrament, qüestionats per l’empresa, per 2.400 milions– han pactat l’abonament de 450 milions de manera immediata i el manteniment de 660 milions en deute reestructurat a llarg termini. Addicionalment, la companyia ha accedit a transformar part del deute que hi ha en participacions preferents per 320 milions, que els fons volen elevar a 550 milions.
Fins aquí, referent a la reestructuració del passiu, les diferències són petites i permetrien deixar Celsa amb un balanç bastant equilibrat i un deute financer molt sostenible, tenint en compte l’evolució previsible del negoci i els beneficis.
Però, què passa si l’empresa va molt bé i passa a guanyar molts diners després de la seva estabilització? Els Rubiralta han acceptat que els fons rebin una part d’aquest valor potencial futur: un 20% dels primers 320 milions d’aquest valor addicional. Els fons, en canvi, havien proposat d’arribar a un 49% i ara renuncien a aquesta remuneració. A canvi, proposen injectar 50 milions de capital a Celsa i quedar-se amb un 75% de l’empresa.
El fons de la SEPI envia l’operació a Brussel·les perquè la vegi abans d’anar al Consell de Ministres
La família propietària confia a arribar a un pacte amb els fons, que ara exigeixen un 75% del capital
Aquesta petició suposa un pas enrere en la negociació, ja que els fons ja havien renunciat a convertir el seu deute en capital de Celsa. La família, que s’ha compromès a fer una ampliació de capital per 50 milions, rebutja aquesta última opció i confia a arribar a un acord amb els seus creditors ben aviat. La pressió temporal s’ha alleujat una mica, però l’empresa continua necessitant un pacte per rebre l’ajuda.