Santa Javelina a la gran fira de míssils
Hi ha coses que sempre, sempre tornen, com la fira biennal d’armament aeroterrestre més important del món, que aquesta setmana ha tornat a París després de l’impasse de la pandèmia
Totes les guerres comencen en una moqueta, i la ucraïnesa ha tornat per sacsejar-la.
En una pantalla gegant, Ucraïna projecta imatges reals del seu exèrcit disparant míssils i com aquests impacten sobre l’objectiu rus. Una vegada i una altra.
Encorbatats businessmen passen per davant de la pantalla poc acostumats a veure-ho. A veure, a la seva fira, l’impacte real dels projectils que ells venen i compren. Perquè les explosions a les pantalles high tech d’Eurosatory –la fira d’armes aeroterrestres més gran del món– són virtuals i asèptiques. Fins que han arribat els ucraïnesos i han exhibit sobre aquesta moqueta imatges del metall rus recargolat: encara és calent i amb restes de sang.
En una fira plena de textos escrits per dir sense acabar de dir, a l’estand ucraïnès només hi donen un missatge, del tot nítid: “Exèrcit d’Ucraïna. Junts guanyarem!”.
Res més. Excepte el vídeo d’impactes visuals, davant del qual alguns, amb el mòbil, es fan selfies com si això fos la torre Eiffel.
Els models de tancs o helicòpters russos que apareixen esventrats a la gran pantalla eren fa vuit anys exhibits, impol·luts, en aquesta mateixa fira.
–Els ucraïnesos l’anomenen Santa Javelina –diu en Manolo, exsurfista italià que atén a l’espaiós estand de la nord-americana Lockheed Martin, al costat de la pantalla ucraïnesa.
La Santa, terror dels russos, és el Javelin, un míssil antitanc portàtil molt eficaç dels Estats Units – “dispara i oblida-te’n”– fabricat per Lockheed Martin.
El tenen exposat, i en Manolo mostra al seu mòbil la imatge que els ucraïnesos han creat d’una santa sostenint un míssil Javelin com si fos un Nen Jesús.
Lockheed Martin exposa també dos grans míssils Thaad emmarcats en una gran imatge aèria de l’arc del Triomf parisenc. Els dos míssils apunten a un exhibidor proper on Leica mostra la seva lent telescòpica Apo-Televid 82, ideal per veure l’enemic.
Antoni Campañà o Robert Capa, que apunten amb les seves càmeres Leica, veurien avui Leicas apuntant cap a ells.
A l’estand de Fassi, fabricant italià de grues de combat, dos cambrers poleixen línies de copes que ompliran de xampany Cristian Senez. La brillantor que li treuen al cristall contrasta amb el cristall que exhibeix l’estand contigu, la també italiana Isoclima: gruixuts vidres amb fortíssims impactes de projectils que no han aconseguit travessar-los.
L’empresa francesa Lebel ven un llançador de projectils de “letalitat reduïda”, molt pràctic, diuen, per a “la gestió democràtica de multituds”.
Apareix el petit estand de Lausberg, fabricant alemany de caixes de fusta per a munició. Qui hi atén, potser net del fundador, em lliura la seva targeta. Hi posa que l’empresa es va crear el 1941, l’any en què Alemanya va envair Rússia. Millor no preguntar què van començar encaixant.
FN Herstal, fabricant belga de pistoles i rifles, es presenta com a hereu d’“un llegat únic d’habilitats” i il·lustra les bosses de regal amb la nova pistola HiPer, “la pròxima pistola de referència mundial”.
Aquest nou model hauria entusiasmat Gavrilo Princip: amb una pistola FN Herstal va assassinar el 1914 l’hereu de la corona austrohongaresa i va provocar la Primera Guerra Mundial.
La guerra travessa el temps i el temps, la guerra. “Recordes la famosa escena de Matrix en què Keanu Reeves esquiva les bales? –diu un fulletó de Nammo, fabricant escandinau de bales i projectils–. Doncs les nostres instal·lacions tenen càmeres capaces de fer 2,1 milions de fotografies per segon”.
La pandèmia ha reduït dràsticament la presència de països asiàtics a la fira. Però la invasió russa d’Ucraïna ha disparat la participació dels països del nord i l’est d’Europa.
La croata HS presenta la nova pistola H11. “Espera’n el millor”, diuen de l’arma. Depèn de si ets davant o darrere del gallet.
L’eslovena RTC ofereix motos elèctriques per a la batalla. –Quin avantatge tenen? –Són silencioses. L’enemic no et sent –em diuen.
Bristol Trust, d’Estònia, presenta la granada de mà blava.
–Què té d’especial?
–És biodegradable. M’acosto a l’estand de la txeca CZ i pregunto si han aprofitat la pandèmia per perfeccionar el model Scorpion EVO 3 A1.
–Sí, en molt petits detalls interiors –responen.
Amb aquest model de subfusell, entre altres armes, es va provocar la matança de Charlie Hebdo. Aquí, a París, ciutat de la llum.
“La vida són els detalls”, afirma l’empresa letona Brasa, equipament per a soldats. Em temo que la mort també.
A l’estand d’Arquus –abans Renault Trucks Defense– destapen xampany Duval-Leroy davant un helicòpter Tigre. És l’àrea francesa, i el Ministeri de l’Exèrcit escriu en grans cartells: Liberté, Égalité, Fraternité. Sobretot que no falti la fraternitat.
A l’estand de Kilinc, fabricant turc de pistoles, la Gabrielle –una recepcionista de la fira– juga amb una pistola semiautomàtica model 2000. Jugant, l’apunta cap al cap d’una altra recepcionista i després la col·loca sota de la seva pròpia mandíbula. Com si volgués suïcidar-se.
EasyPractice, made in Ukraine, ofereix pells humanes de plàstic adaptables al cos i que simulen ferides d’on surten tripes o ossos. La va crear un metge de Kíiv a la guerra del Donbass el 2014. Ara la pell ja és real.
El camp de batalla alimenta els nostres cotxes i ordinadors. “Empodera els militars”, diuen a l’estand de Microsoft.
La coreana Hyundai ven el seu tanc K2 MBT, “innovacions creatives per a un món millor”.
La francesa Michelin ofereix “mobilitats de defensa”. Res nou. A Dunkerque o Normandia, els soldats britànics ja es van valer de les seves guies per orientar-se.
La sinceritat de la secció militar de la casa britànica Rolls Royce és pur luxe: “Pioners del poder que importa”.
El fabricant grec de cascos militars Elmon serveix caramels en un casc. L’últim cop que vaig veure menjar dins d’un casc va ser al Kaimakchalán, una muntanya balcànica: els camperols donaven pinso a les gallines en cascos de soldats alemanys de la Primera Guerra Mundial que havien quedat tirats pel paisatge.
La memòria és important. Per això és una pena que el productor macedoni de munició ATS, amb estand a la fira, no conservi el nom amb què es va fundar com a fàbrica de bales: Souvenir.
De cop sorgeix el fantasma de Rússia, vetada en aquesta fira. Apareixen, exposats, dos grans artefactes russos de guerra: un vehicle de combat BMP-3 i un sistema de míssils antiaeris Pantsir-S1 encaixat en un gran camió. La seva aparició intensifica la barreja de realitat i irrealitat que impregna aquesta fira: estan fabricats a mida real i són... inflables.
–Serveixen tant per despistar l’enemic, tenen rastre tèrmic i de radar, com per fer pràctiques de tir –diu l’Andrés, representant d’i2K, l’empresa californiana que els fabrica. Disposen de vint models de tancs, blindats, míssils, caces bombarders i helicòpters russos i occidentals. Tots inflables.
Andorra omple l’absència de Rússia, encara que només sigui amb tres metres quadrats: per primer cop participa en aquesta fira una empresa del Principat, Freemindtronic, uns cracs de l’encriptació de dades a mida. “Som totalment defensius”, diu l’Eric al seu estand. Fan honor a un país que no ha envaït mai ningú.
Per contra, l’empresa búlgara Hades presenta un “jet-dron d’atac kamikaze”. Es diu Nèmesi, la deessa de la revenja. Tot en aquesta fira té un nom. Menys el futur, que intuïm ple de Nèmesi. Ho té clar la francesa Cerbair, solucions contra els drons: ofereixen “protecció per a un futur sense nom”.
Als altaveus del pavelló dels Estats Units posen la mítica cançó Stand by Me (Queda’t amb mi) de Ben. E. King. La música arriba fins a l’estand de Smith and Wesson, pistoles, revòlvers i rifles des del 1852. “Seva –diu el seu catàleg dels propietaris d’armes– és la independència i la llibertat de viure cada dia al màxim i recollir-vos cada nit, ben segurs, a les vostres llars”.
Amb Stand by Me de fons, uns joves francesos (probablement soldats, la fira no està oberta al públic en general) van prement els gallets de les Smith and Wesson exposades sense bales... Clic, clic, clic... Queda’t amb mi...
La francesa Sterela ofereix espectaculars siluetes mòbils de tipus còmic per a pràctiques de tir. En un costat de la silueta, un home t’apunta amb una pistola i, a l’altre costat, el mateix home té un gelat a la mà. Les siluetes giren inesperadament.
–Gelat. Pistola. Gelat. Pistola... Has de ser ràpid. A la vida real pots acabar mort –diu en Christophe, el director general.
A la vida real la pistola pot ser de plàstic i el gelat pot amagar una bomba.
Un acordionista, una violoncel·lista, una violinista i un guitarrista amenitzen l’estand d’Atesci, constructor turc de maquinària per fabricar bales. Toquen la melodia de La Vie en Rose d’Édith Piaf al costat d’una màquina circular que, al ritme de la música, va modelant bales.
La melodia arriba fins a l’estand de la francesa EMD, que fabrica equips per a professionals de la defensa, i envolta el maniquí mega realista que tenen estirat en una llitera: un soldat amb la cama arrencada de soca-rel.
I Édith Piaf acaba fosa amb la brutal amputació... Quan em té entre els seus braços i em canta suau, veig la vida en rosa...c