El pont que va canviar les autopistes italianes
AItàlia el destí de les autopistes va canviar per sempre el 14 d'agost del 2018. Quan el país estava en plena operació sortida per ferragosto, la festivitat més important de l'estiu, el pont Morandi de Gènova es va desplomar, una tragèdia que va commocionar el país després de provocar la mort de 43 persones i que va deixar en evidència el mal estat de les infraestructures italianes.
Aquest accident, les responsabilitats del qual es dirimiran en un judici que començarà al juliol, ha fet que l'Estat italià hagi recuperat la major part de les concessions de les autopistes del país, que tenia Atlantia, controlada per la família Benetton, des que el 1999 va començar la campanya de privatitzacions de les autopistes. Dels més de 5.000 quilòmetres d'autopistes italianes, Autostrade per l'Italia (ASPI), filial d'Atlantia, en tenia uns 3.000, unes concessions fins al 2042.
Fins als anys noranta, moltes de les empreses que ara són concessionàries eren públiques, propietats d'ens locals o d'un institut nacional de reconstrucció industrial. Però l'enorme deute de l'Estat italià va portar a la decisió de privatitzar algunes d'aquestes empreses, de manera que concessionàries privades s'encarreguessin de l'alt cost de la manutenció i de les inversions a la xarxa d'autopistes. Per això, a la gran majoria de les autopistes italianes s'ha de pagar un peatge –el cost del qual és decidit per l'Estat– per finançar la manutenció ordinària i extraordinària d'aquestes carreteres. Per exemple, des de Roma a L'Aquila, a aproximadament una hora i mitja de distància, es paguen uns 13 euros. Hi ha alguns embussos en les operacions sortida i en els trams d'autopista en obres –a la ruta anterior, des de fa anys–, però en general, el
L’Estat ha recuperat el control de la majoria d’autopistes després de l’ensorrament del Morandi a Gènova
trànsit fora de les ciutats flueix.
Quan es va mirar de trobar els culpables de l'ensorrament del pont Morandi, el Moviment 5 Estrelles (M5E), que en aquell moment liderava el primer Executiu de Giuseppe Conte, ho va tenir fàcil assenyalant la família Benetton com a responsables per la presumpta falta de manutenció de la infraestructura, malgrat els enormes beneficis que havien acumulat amb els anys de gestió de les autopistes. Després de tres anys d'investigació, els fiscals al capdavant del cas han descrit el pont com una “bomba de rellotgeria” que no se sabia quan explotaria pel mal estat de conservació. Entre els 59 imputats també hi ha l'ex conseller delegat d'Autostrade, Giovanni Castellucci.
Després d'una llarga disputa política, al final les autopistes d'Autostrade han passat en mans del banc estatal Cassa Depositi i Prestiti sota el pagament, aquest maig, de 8.200 milions d'euros.c