Els ‘influencers’ (i alguns taurons) que arrosseguen els joves a les criptomonedes
Malgrat l’èxit entre adolescents, la inversió en aquests tokens no té supervisió
“Al mercat de les criptos s’hi entra tan preparat per anar-te’n a la lluna com per anar-te’n a l’infern. S’hi entra ja ploradet de casa. Plorar aquí?! Agafa els teus p... diners i els fiques en un compte d’estalvis a termini fix al Santander. Senyors, som al p... mercat més salvatge de la p... història. Quan hi ha sang, és quan surten els taurons. Els taurons van a la sang, no fugen, i avui hi ha una p... sagnia. Venen dies i setmanes dures. Però és que això és el mercat. I el que s’està fent avui és la neteja massiva de mans febles”.
Qui parla així és en Víctor, àlies Wall Street Wolverine, d’uns vint anys, amb estudis d’Empresarials, avui resident a Andorra –els baixos impostos manen–, un dels streamers-youtubers espanyols de l’economia cripto que acumula més seguidors. Són 434.000 a YouTube. Poca broma. Perquè al món cripto, no regulat, es comenta amb passió, s’hi inverteix amb ímpetu i si bé s’hi especula, s’hi guanya i s’hi perd –molt o poc–, els grans influencers són a les xarxes.
I el seu discurs fa forat.
Ell publicava el vídeo el maig del 2021. El valor del bitcoin queia. Poc després, el 8 de novembre, assolia el màxim històric, de 67.582 dòlars (o 58.323 euros). Avui, el 2022, està per sota del valor de maig del 2021 després d’alguns –i grans– alts i baixos.
És igual. Segons els diferents informes, els joves continuen al capdavant. Malgrat tot. I mitjançant consellers gens acadèmics que tenen milers de seguidors a la xarxa i que són la referència a l’hora d’invertir en les monedes digitals i en fan un èxit fins i tot en temps de crisi com avui.
Malgrat que la Xina va ser la seva principal mineria fins que Pequín les va prohibir. Malgrat que El Salvador s’ha fet seu el bitcoin, però està en via de ruïna per la caiguda del valor. Malgrat que Hisenda ja demana a qui en té de declarar-los.
Se sumen els dubtes en un món que, com reitera el Banc d’Espanya, és volàtil. Tant hi fa.
En Pepe estudia Negocis Internacionals a Barcelona. Va invertir en criptomonedes. “Vaig guanyar alguna cosa fa un temps. També vaig perdre. Avui és impossible”, lamenta i arqueja ostensiblement les celles. I arronsa les espatlles. Però augura que probablement hi tornarà a invertir.
No és l’únic.
La bombolla sembla que punxa, però els joves en continuen sent sovint els protagonistes.
Perquè, per exemple, a Espanya ja hi ha almenys 233.000 contribuents amb monedes virtuals, segons informa el Ministeri d’Hisenda amb dades de les entitats financeres. La majoria homes, joves i amb educació superior, segons el Banc Internacional de Pagaments. Rebellion Pay (és part interessada) assenyalava, de fet, que un 21% dels joves inverteixen avui en criptomonedes, més que en fons o dipòsits (19%). La Universitat de Chicago, d’altra banda, afegia que, prenent els EUA per referència, un escàs 2% van ser informats per un agent o assessor a l’hora d’invertir; tota la resta ho van fer influïts per les xarxes socials o plataformes de trading.
I n’hi ha més? Sí.
El director científic de la plataforma d’intercanvi de criptomonedes Coinhouse, Manuel Valente, relatava al diari Le Monde com no poden vendre’s monedes digitals a menors de 18 anys, però aquests sí que “poden obrir wallets [carteres] sense presentar cap document d’identitat i rebre i enviar pagaments en criptomonedes”.
De fet, regna una certa confusió. XTB Online Trading, per exemple, diu al seu web que “s’opera a Espanya sota la supervisió de la Comissió Nacional del Mercat de Valors”. La CNMV, consultada per aquest diari, detalla: “La supervisió és sobre les activitats i productes regulats. Les criptomonedes no tenen regulació ni, per tant, cap autoritat que les supervisi”.
Un altre influencer juvenil líder en espanyol és Hugo Botto, inversor i expert en blockchain, gràcies al seu perfil Healthy Pockets, a YouTube. Madrileny, exconsultor, d’uns trenta anys, amb estudis de màrqueting, avui està assentat a Toronto i a distància el segueixen 440.000 al seu canal. Ell se centra en l’aspecte més pedagògic de l’economia cripto. No parla sobre política.
Més enllà, sobretot a Twitter, hi ha perfils d’influencers amb més d’un milió de seguidors que fan anys que influeixen. Roger Ver –autodefinit com a anarcocapitalista i a favor de l’individualisme– i Anthony Pompliano són dos dels més exitosos. I dels primers que van apostar per aquest mercat desregulat i hi van invertir. Són, fora d’això, experts tècnics del món digital i la majoria estan en la trentena o poc més. Amb prou feines el grecobritànic Andreas Antonopoulos, cap més clàssic, arriba als 50 anys.
Els uns i els altres han arribat d’un volum de negoci digital que s’ha multiplicat els últims anys. També d’un discurs sociopolític clar. Wall Street Wolverine va donar suport a Vox, per exemple. No sembla cap excepció.
“En síntesi: l’ultraliberalisme i
L’èxit de les criptomonedes entre joves s’associa amb un auge de l’individualisme
individualisme amb què s’associen les joventuts i les criptomonedes, es deu, d’una banda, al fet que el bitcoin en particular és afí a aquests valors; de l’altra, les posicions ultraliberals han sabut relacionar-se amb les tecnologies digitals, mentre que les posicions progressistes continuen, en bona part, pensant i actuant políticament amb categories dels segles XIX i XX”, resumeix el professor Mariano Zukerfeld, investigador del Consell Nacional d’Investigacions Científiques argentí (Conicet) a Buenos Aires, especialitzat en capitalisme digital.
I un cop d’ull ràpid als baròmetres del CIS per comparar els joves espanyols el 2012 i el 2022 en la seva autoubicació ideològica confirma que els extrems a esquerra i dreta prenen força des dels 18 fins als 44, si bé és a la franja de 18 a 24 on la dreta agafa més impuls. Els que es defineixen d’esquerres continuen sent majoria i creixen sis punts; però creixen gairebé nou punts els que s’autoubiquen més a la dreta. I el centre i el centredreta també pugen cinc punts.
Hernán Cuervo, professor de la Universitat de Melbourne i un expert en un dilema sense fronteres com és la sociologia de la joventut, ho posa en context per a La Vanguardia: “L’ultraliberalisme no és una qüestió només dels joves, sinó de tota la població. Això té a veure amb la fragmentació de les transicions cap a l’adultesa. El camí segur a una ocupació permanent i full-time ha desaparegut, i el que tenim ara és una transferència del risc de la societat i l’Estat a l’individu”.
Wall Street Wolverine acabava dient al seu popular clip: “Aquest vídeo s’haurà de veure amb perspectiva. Avui no és el moment de treure’n conclusions”. Una mica més d’un any després, comencen a aclarir-se.c
L’onada de calor que ha viscut Espanya des de l’11 de juny arriba a la fi. Després d’aquest intens episodi tèrmic, avui les temperatures inicien un descens generalitzat, especialment al nord i centre del país, que podria arribar a ser superior als 10 graus en algunes zones. No obstant això, i malgrat la baixada de les temperatures, avui encara farà una calor inusual a l’oest de Catalunya i a la conca de l’Ebre, igual com a l’interior de la Comunitat Valenciana, Regió de Múrcia, Andalusia Oriental i les Balears, on se superaran els trenta-cinc graus les hores centrals del dia o primeres hores de la tarda.
L’onada de calor va començar a remetre ahir, tot i que el mercuri va arribar als 43,5ºC a Sant Sebastià i ha rondat 42ºC en altres punts del País Basc, Aragó i Navarra. Les dades de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) indicaven que a les 17.00 hores el termòmetre havia arribat a 42,6ºC a l’Almunia de Doña Godina (Saragossa); 42,5ºC a Quinto (Saragossa); 42,1ºC a Bera (Navarra) i 42ºC a Forua (Biscaia), Híjar (Terol) i Baztan (Navarra).
Tot i que van començar a baixar les temperatures màximes al terç oest peninsular, la calor es va mantenir intensa en zones d’Andalusia, que va arribar a 41,5ºC a Granada, i a 41,3ºC a Santa Elena (Jaén). A Castella-la Manxa a aquesta hora hi havia 40,7ºC a Tomelloso (Ciudad Real) i 40,4 a Toledo.
Aquests últims deu dies s’ha registrat una de les onades de calor més extremes, primerenques i inusuals que es recorden a Espanya durant la primera quinzena de juny des que hi ha registres meteorològics, segons l’Aemet.
El final de l’onada de calor deixarà avui constància clara a Catalunya. La previsió és que aquest diumenge les temperatures seran una mica més baixes al matí i migdia, tot i que encara les mínimes se situaran per sobre dels 20ºC al litoral i zones de Ponent. Les màximes poden arribar als 35ºC o 36ºC en punts de les comarques lleidatanes, però seran valors allunyats de la calor sufocant de divendres i dissabte. “Ja no arribarem als 40ºC enlloc de Catalunya”, diu el Servei Meteorològic de Catalunya.
Meteocat pronostica que l’aire més fred que comença a arribar des de l’oest farà baixar les temperatures avui, una tendència descendent que continuarà almenys fins dimecres.
En el conjunt d’Espanya, dilluns i dimarts els termòmetres tendiran a tornar a tenir registres més propis d’aquesta època de l’any.
Aquests dies han deixat rècords de màximes absolutes per a un mes de juny, com els
Saragossa manté activats els serveis d’emergència i Sant Sebastià arriba als 35,5ºC
41ºC de la base aèria d’Albacete dimarts 14, o els 39,2ºC que van tenir a Conca el dia 15 i que igualen la màxima de l’onada de calor del juny del 2019.
Però no haurà estat l’onada de calor més intensa de juny, ja que la del 2019 la superarà en intensitat. Però serà un dels períodes més càlids des que hi ha registres per a aquestes dates (del 10 al 20 de juny).
Mentrestant, l’Ajuntament de Saragossa ha prorrogat fins demà dilluns, 20 de juny, l’alerta taronja del pla d’emergències de Protecció Civil per onada de calor que va activar dimarts per les altes temperatures que afecten la ciutat.
Malgrat que l’Agència Estatal de Meteorologia ha informat que el pic de temperatures tindria lloc aquest dissabte, el fet que les temperatures mínimes i màximes continuïn sent altes (amb valors d’entre 22ºC i 37ºC, respectivament) han aconsellat de mantenir aquesta alerta.
Es vol amb això mantenir les activats dels serveis municipals implicats en la detecció de persones en risc per a la seva atenció, valoració, tractament o ingrés en llocs adequats. Les administracions recorden a la ciutadania que ha d’extremar les mesures de precaució per evitar problemes de salut ateses les altes temperatures.
Malgrat que totes les persones poden patir trastorns per l’excés de calor, el risc es concentra en les persones més grans de 65 anys, els més petits de cinc anys (especialment els nadons) i en les persones que facin una activitat que requereixi molt d’esforç físic.c