Nova York fa olor de marihuana
La febre verda es propaga per la Gran Poma.
Allà on es vagi, és igual Brooklyn, Bronx, Manhattan, Queens o Staten Island, a tot arreu es percep una aroma que els unifica en la diversitat. Barri ric o pobre, burgès, de classe mitjana o de treballadors. En època de desigualtat creixent, aquest és un dels fenòmens que trenca la tendència a la disparitat social.
És una olor que impregna tant els vestits dels taurons de les finances que prenen copes a Stone Street, al baix Manhattan, després d’una jornada d’estrès per la volatilitat borsària, com les granotes dels obrers de la construcció a la pausa per dinar en una cantonada de l’Upper West Side.
Nova York fa olor de marihuana. De l’essència dels porros.
No es tracta d’una impressió local. Després del hiatus per la pandèmia, aquesta fragància d’herba capta l’atenció dels turistes. És una de les novetats que subratllen els que ja coneixien la ciutat quan hi tornen i que sorprèn els que hi fan la seva primera estada.
“No podia imaginar que faria tanta olor de porro”, explica la Marian, una visitant barcelonina de la ciutat.
En Rich és un més de la vintena de venedors situats amb la seva taula al voltant de la font monumental de Washington Square, el gran mercat ambulant del cànnabis al Village, que, no ens n’oblidem, continua sent il·lícit.
“Pensa que això només és l’eco del que està venint”, afirma mentre sosté un joint a què fa potents pipades.
La seva parada, decorada amb un cartell en què ofereix “repartiment 24/7”, exposa uns comestibles de marihuana (llaminadures, aperitius) i tres pots de vidre amb porros, els anomenats pre rolls, de diferents mides, en funció de la seva quantitat, per deu, quinze o vint dòlars la unitat.
Durant la pandèmia, en Rich va perdre la seva feina de conserge. “Em vaig dir, per què no?” quan es va plantejar si es dedicava a aquest negoci. “La gent adora l’herba. Vaig veure que tothom fumava, joves, grans, blancs, negres, asiàtics, no importa qui ets ni d’on vens, fins els polítics fumen. Vaig veure la demanda”, recalca.
En realitat, i de manera oficial, ell no ven cànnabis. Exposa la seva marca de roba.
Molt a prop hi ha en Solomon, del Green Klub. A la seva parada ofereix uns quants porros, cargolats amb cura, i la decoració d’un parell de testos amb les seves plantes.
El consum de marihuana s’estén per la ciutat encara que la venda de cànnabis continuï sent il·legal
Com que el mercat no està regulat, l’herba no es compra, sinó que es “regala” en comprar art o fer donacions
A la pregunta del preu que cobra per una cigarreta de l’alegria, respon que és “a voluntat de cadascú”.
–En aquest cas, quant és? –És una donació. D’altres també parlen del pagament segons la voluntat, si bé disposen d’una llista del que costa cada donació, 15$ el pre roll, dos per 25 i 30 el prèmium.
A l’altre costat de la font desplega la seva parada La Innddia, que ven art en forma de petites bosses decorades a dins de les quals inclou “el seu regal”.
Diu que vendre hash (i altres substàncies) és el que ha fet tota la seva vida, des dels dotze anys. “He estat moltes vegades a la presó”, afirma. I espera que aquell passat sigui la porta que li obri l’accés a una llicència que faci lícit el seu negoci.
Aquesta és avui la clau de la qüestió. Tot i que el cànnabis és il·legal a escala federal als EUA, en 18 estats, més el districte de Washington, n’està permès l’ús “recreacional”. L’estat de Nova York ho va aprovar el març del
2021. A partir dels 21 anys (com recorden els anuncis del metro) es permet de tenir fins a 85 grams per a ús personal, i guardar-ne a casa fins a 2,2 quilos. La marihuana es pot fumar en qualsevol lloc on es consumeix tabac, sense que la policia tingui dret a parar i escorcollar els transeünts només per l’indici de l’olor.
Al marge de regles, no hi ha uniformats per a tant de tuf.
Però la regulació de les vendes espera. La data marcada és a finals d’aquest 2022. Per tant, els dispensadors per al lleure no poden operar legalment, com tampoc les parades ambulants o les furgonetes acolorides –weed trucks– que es mouen per la geografia de la metròpolis.
Qualsevol tarda s’albiren al corredor de la Setena Avinguda (del carrer 38 al 50) mitja dotzena d’aquests vehicles, se succeeixen els venedors de carrer amb els seus pots de porros a Times Square o sorgeixen almenys quatre establiments, al costat de restaurants o botigues de records, que ofereixen cànnabis a dins. Aparadors com el de Weed World, i l’aroma que desprèn l’entorn, no deixen cap mena de dubte. “Si tothom fumés marihuana, el món estaria en pau”, comenta en Badu, gerent d’aquest dispensador. “Si fumes marihuana no vols baralla”, afegeix. “És bo per a la gent perquè ho han aprovat els legisladors, i els metges en prescriuen a molts pacients”, recalca.
La policia aplica la política de mirar cap a un altre costat (tret de situacions molt flagrants) i més ara, després que l’alcalde Eric Adams incités a començaments d’aquest mes els novaiorquesos que “vagin high”. L’alcalde proposa que la ciutat inverteixi
La policia mira cap a un altre costat i l’alcalde anima que els ciutadans “vagin ‘high’” en nom dels impostos futurs
4,8 milions l’any que ve en la indústria del cànnabis.
Adams anima al consum perquè espera que, una vegada regulat, aquest negoci generarà 1.300 milions en impostos el primer any de vendes legals, amb el ganxo afegit de ser un atractiu turístic.
Un dels factors que han endarrerit el procés de concessió d’autoritzacions es deu al principi del llegat, que significa l’esforç de Nova York per l’equitat i donar prioritat en concedir llicències als que van patir de manera desproporcionada el zel policial. Segons les dades, els hispans van patir el 2018 cinc vegades més arrestos per petits càrrecs de marihuana que els blancs. La proporció de detencions de ciutadans negres és quinze vegades superior, malgrat que el consum era semblant.
Així doncs, el mercat opera gràcies a una bretxa, que es denomina “la zona grisa” de la llei.
“És legal posseir i també és legal fer regals, compartir amb un amic”, remarca Lonny Brazom, propietari de l’Street Lawyer Services, ubicat a l’est del baix Manhattan. “Aquí venem art digital i regalem marihuana”, aclareix.
Graduat en Dret per la Universitat de Colúmbia, en Lonny va fer d’advocat defensor durant vint anys a Maryland i la capital del país. Va atendre més de 5.000 acusats, assenyala.
El seu coneixement des del penal i els seus contactes li van facilitar fer un gir a la seva vida. Va penjar la toga el 2019 i va obrir el seu primer dispensador a Washington. El setembre del 2021 va fer el mateix a Miami (el seu lloc de naixement) i al novembre a Nova York. “Molta gent fuma en aquesta ciutat, encara més després de la covid. Cada dia entra una gran quantitat de gent gran”, explica.
Aspira, per descomptat a aconseguir una llicència. “Cal jugar el joc, però hi haurà qui es quedi fora. A Califòrnia, la major part del cànnabis es troba al mercat negre”, afirma.
“Sol·licitarem llicència, però part del que estem fent és mirar de canviar certes coses de la llei que no són justes per a gent com nosaltres”, intervé Lenore Elfand, copropietària d’Empire
Cannabis Club, el primer dispensador recreacional que es va obrir a la Gran Poma, el mes de setembre, al barri de Chelsea. El seu establiment funciona pel pagament d’una quota d’afiliació per la qual s’obté el producte a canvi.
“Tot i que l’estat vol donar les autoritzacions per equitat, pensem que estan anant directament a les companyies mèdiques, que s’han liberalitzat per aconseguir un lloc recreacional abans que ningú”, insisteix. “D’aquí tres o cinc anys controlaran el mercat de Nova York, el mercat de cànnabis més gran del món”, matisa.
Segons les seves dades, el 2025 el negoci novaiorquès de l’herba produirà 20.000 milions de dòlars, el doble que tot Califòrnia.
Elfand, que és blanca, considera que la seva família qualifica com poques en aquesta qüestió del llegat. El seu pare va complir dos anys i mig de presó, un dels seus germans, cinc, i un altre, deu. Els van detenir per conrear marihuana a Brooklyn, el 1998. Ella va tenir cura dels nebots.
Consumeix herba un 26% dels adults novaiorquesos, indica. “Més que un boom –especifica–, el que passa és que s’ha descriminalitzat i es fuma obertament. Abans, si eres pobre o no blanc, t’arrestaven”.c