Cristianofòbia creixent i tolerada
L’assassinat de dues joves germanes pakistaneses que residien a Terrassa quan es van desplaçar al seu país d’origen per divorciar-se dels seus cosins després d’uns matrimonis forçats va ocupar amplis espais en la premsa espanyola i en diversos mitjans internacionals. Pel que sembla, van ser els seus propis familiars els autors dels assassinats. Era lògic i justificat el desplegament informatiu.
Contrasta, tot i això, amb el silenci d’altres homicidis i abusos, i molt concretament els comesos sobre els cristians. Començant pel mateix Pakistan, on són freqüents els assassinats, empresonaments i maltractaments. Fa uns mesos fins i tot van assassinar un pastor protestant.
Dies enrere, a Nigèria era lapidada i cremada pels seus propis companys musulmans una jove estudiant cristiana, Déborah Samuel Yakubu, a qui van acusar de blasfemar. La noia simplement s’havia queixat de l’excés de missatges religiosos en el grup de WhatsApp del curs. No es van conformar matant-la, sinó que van incendiar esglésies i van provocar aldarulls. D’això no n’he vist res a la premsa generalista europea. Només en digitals de signe cristià.
Encara hi ha més casos. L’eurodiputat francès Jean-Paul Garraud va presentar una proposta al Parlament Europeu perquè es condemnés l’assassinat d’aquesta noia, però va ser rebutjada per 244 vots en contra,
231 a favor i 19 abstencions. Entre els eurodiputats espanyols, hi van votar en contra els del PSOE, Podem i Bildu, i es van abstenir els de Ciutadans.
Garraud va argumentar que en diversos països musulmans hi ha una forta persecució contra els cristians amb assassinats, atemptats, profanacions d’esglésies i cementiris, etcètera, fets que també estan passant a Europa, i va denunciar que la Comissió Europea es nega a nomenar un coordinador per a la lluita contra la cristianofòbia malgrat haver-se sol·licitat diverses vegades. A la majoria de partits polítics europeus no els importa la persecució, mentre sigui contra els cristians. Sense sortir de Nigèria, fa pocs dies, eren segrestats dos sacerdots.
També de les últimes setmanes, Rolando Álvarez, bisbe de Matagalpa i administrador apostòlic d’Esteli, a Nicaragua, molt crític amb el Govern sandinista de Daniel Ortega, es va declarar en vaga de fam davant l’actuació del Govern d’aquest país, que, entre altres coses, censura el Canal Catòlic de Nicaragua.
Poc, però una mica ha aparegut a la premsa per la seva relació amb la política.
En un altre lloc del món, el cardenal Zen, bisbe emèrit de Hong Kong que ha denunciat diverses vegades la persecució dels cristians a la Xina, ha estat acusat aquests dies de no registrar una associació a favor de la democràcia. Ha negat les imputacions i, en l’homilia d’una missa celebrada després de comparèixer davant el tribunal, va expressar que “el martiri és una cosa normal en la nostra fe” i va pregar pels catòlics xinesos perseguits.
Tampoc la premsa no se n’ha fet gaire ressò, mentre que sobre la mateixa Xina s’informa sovint de la persecució els uigurs, musulmans.
A Nigèria una jove estudiant cristiana va ser lapidada i cremada
contra
Per què tant de silenci? A partits i mitjans que promouen la ideologia de gènere, l’avortament i són hostils a l’espiritualitat cristiana, com els ha d’interessar o preocupar que en dotzenes de països la persecució contra els cristians sigui freqüent, i fins i tot creixent?