Enlluernador tancament amb els Chemical Brothers
Maria Arnal i Marcel Bagés protagonitzen un dels concerts més espectaculars del festival amb l’estrena d’‘Hiperutopia’
Com és tradició, la nit de dissabte–matinada de diumenge és la protagonista de la intensitat hedonista de la baixada del teló del Sónar. Per a aquest esdeveniment, el Sónar de Nit tenia desplegada artilleria pesant perquè aquest retorn a la normalitat sonarística fos plena. En aquest sentit, alguns dels dj més destacats hi tenien sessions programades, com Charlotte de Witte, The Blessed Madonna, Eric Prydz o Helena Hauff.
Però pel que fa a les qüestions musicals del directe, l’atenció del Sónar de Nit estava centrada en l’artista i música Arca, una creadora habitual del festival i que aquest cop s’estrenava en aquesta franja horària, i a més amb material musical nou i xou d’estrena.
Tot i així, els britànics Chemical Brothers n’eren sens dubte els protagonistes principals. Feia més de cinc anys de la seva última presència al Sónar i ahir a la nit van oferir un gran espectacle, i mai millor dit, perquè el xou que va començar a dos quarts d’onze de la nit va ser majestàtic en molts sentits. Aquesta vegada i més que mai, la música generada, manipulada i interpretada per Tom Rowlands i Ed Simons estava íntimament lligada amb el grandiós muntatge en viu produït pels artistes visuals Adam Smith i Marcus Lyall. La matèria primera que van oferir va començar amb Block rocking beats i es va prolongar durant una hora i mitja, tot recorrent el seu ampli repertori, amb només un parell de parades al seu últim àlbum No geography. Una sessió retinguda a la memòria i a la retina.
Però abans d’arribar a l’espai de la Fira Gran Via II, l’homòleg de Montjuïc havia allotjat en horaris més assolellats un parell de
temptacions. D’una banda, la possibilitat de sentir, veure i comprovar in situ el perquè del ressò que envolta Morad, jove raper i creador de l’Hospitalet de Llobregat, que a través del rap i el drill ha esdevingut una referència per a joves del carrer –va començar amb un vídeo sobre els seus desacords amb la policia–, amb peces que van ser aclamades com Chandal, Noyno o Pelele, el seu hit més important, amb què va tancar la sessió. Abans d’abandonar l’escenari ho va deixar clar: “Fuck Mossos d’Esquadra”.
I, tres quarts d’hora més tard, un dels concerts indiscutibles del Sónar, que va ser l’estrena de la nova producció de Maria Arnal i Arnal Bagés, una parella artística inusual per aquestes latituds locals i nacionals. A partir de l’àl
El carismàtic Morad va començar el concert amb un vídeo sobre els seus desacords amb la policia
bum Clamor de l’any passat, Arnal i Bagés han creat Hiperutopia, que defineixen com un viatge còsmic per l’univers creat a l’esmentat disc. Una estrena en què es va poder veure una posada en escena densa, amb esplèndides arquitectures lluminoses, ecos silvestres, bases electròniques que convidaven a ballar – Bagés i David Soler, alquimistes darrere les màquines–, veus humanes gràcies a la presència d’una trentena del Cor de Noies de l’Orfeó Català o amb un processador de veus creat per Holly Herdon. Ritme creixent de ball, imatges ad hoc, groove electrònic i una Maria Arnal descomunal, imparable en la versatilitat vocal i amb un domini escènic impactant. I tot plegat perfectament enllaçat.●