La Cambra cita els titulars de les ‘cadires de plata’ per canviar el sistema
Roca planteja reduir a un màxim de dos l’accés directe de grans corporacions
Les anomenades cadires de plata, els escons al ple de la Cambra de Comerç de Barcelona que s’obtenen a canvi d’una aportació econòmica, podrien tenir els dies comptats. Mònica Roca, la presidenta de la institució, manté des de fa dies una ronda de contactes amb les grans corporacions que ocupen un d’aquests escons per explicar-los el seu pla de reforma per tal de portar la seva proposta al ple previst per al dia 29. Malgrat això, s’intenten conservar els ingressos que aporten les grans corporacions, que es converteixen en una nova figura: socis institucionals, una espècie de patrocinadors que no formarien part del ple i, per tant, no tindrien dret a vot. Però a canvi participarien en comissions o grups de treball, on podrien tenir capacitat d’influència.
Malgrat els reiterats intents d’aquest diari, Mònica Roca no ha volgut fer comentaris sobre la reforma, que ja ha comunicat personalment a més de la meitat dels afectats. Actualment queden 11 butaques de pagament després de la renúncia fa un any de Naturgy, Catalonia Hotels i
Abertis, que van al·legar motius econòmics i organitzatius. Anteriorment, ja hi havia hagut una altra baixa, la de Magma Disseny, que ni tan sols va arribar a prendre possessió del càrrec el 2019 després de saber-se l’àmplia victòria de la candidatura independentista Eines de País, encapçalada llavors per Joan Canadell. Tot i això, la Cambra va aconseguir cobrir el lloc de Magma Disseny amb el Gremi d’Hotels de Barcelona, representat per Eduard Torres, avui president de Turisme de Barcelona. Per a les baixes de Naturgy, Catalonia i Abertis no es va trobar relleu.
A més del Gremi d’Hotels, continuen al ple entitats financeres com CaixaBank i el seu hòlding de participades Criteria, Banc Sabadell i Banco Medionalum. També empreses de gran mida de sectors diversos com Damm, Aigües de Barcelona i Indra Sistemas, juntament amb les grans consultores PwC i Deloitte i el RACC. Tots paguen un mínim de 75.000 euros a l’any. L’aportació d’aquests onze escons de plata representa aquest any uns ingressos de 825.000 euros per a un pressupost que supera els 24 milions.
La proposta que ha transcendit després dels primers contactes és que es mantindrien com a màxim una o dues butaques de pagament, davant el màxim de 14 que permet el reglament de règim intern de la institució. Fonts d’Eines de País reconeixen que, tot i que seria preferible elimi
Per conservar els ingressos, es planteja crear la figura de socis institucionals que no tindrien vot
nar-los tots, això no és possible amb la regulació actual.
La proposta de Mònica Roca no requereix una modificació legislativa de la Generalitat, l’entitat tuteladora de les cambres. N’hi ha prou que ho aprovi el ple de la institució, segons expliquen fonts del Departament d’Empresa. La idea és que les pròximes eleccions, previstes per al maig del 2023, ja es regeixin amb aquest nou sistema.
D’ençà que el tàndem Canadell-Roca va agafar les regnes de la Cambra el 2019, han insistit que les cadires de plata són “una anomalia democràtica”, perquè no és lògic que a canvi del pagament d’una quantitat es pugui tenir vot al ple sense haver-se sotmès abans a les urnes.
Les reaccions davant aquest nou plantejament són diverses.
“Pagar però sense tenir vot com ens han proposat és inadmissible”, afirmen fonts d’una entitat financera que recorden que “la composició actual del ple està en qüestió per una sentència del Suprem. Per tant, no crec que aquest ple pugui decidir una reforma estructural com aquesta”, van afegir.
“A bodes em convides”, van afirmar des d’una altra de les grans corporacions, que ja estava debatent internament seguir les passes de Naturgy, Abertis i Catalonia. La supressió d’aquest tipus d’escons els deixa via lliure per retirar-se sense posar-se per això a la palestra pública. D’altres s’han mostrat més conciliadors. Alguns ho veuen bé i destaquen que la condició de soci institucional els permetrà exercir una funció de lobby. I una de les empreses ha admès que realment el sistema és una anomalia i ha acordat amb la presidenta tornar a parlar-ne després de l’estiu.
Tots els consultats han sol·licitat guardar l’anonimat i alguns reconeixen en privat que no volen donar pàbul a possibles campanyes de boicot com les que s’han llançat anteriorment des de l’entorn de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).c