Viena acull la primera trobada per a la prohibició de les armes nuclears
Espanya no hi assistirà com a observadora malgrat la presència d’aliats de l’OTAN
La guerra a Ucraïna ha tornat Occident al tauler de joc de la guerra freda. Si fa trenta anys els Estats Units i la Unió Soviètica es disputaven el lideratge mundial, ara els blocs –l’OTAN contra Rússia– no són gaire diferents. Tampoc l’amenaça nuclear que hi ha sobre tots nosaltres. No és només que les dues parts posseeixin arsenal atòmic, és que almenys una d’elles, Moscou, ha amenaçat de fer-la servir. En aquest context, Viena acull des d’avui la Primera Trobada del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN), el primer espai intergovernamental de debat sobre aquesta qüestió des de l’inici del conflicte. Una trobada a què Espanya (que no n’és signant) ha declinat assistir fins i tot com a observadora, una cosa que sí que faran d’altres països europeus i de l’OTAN.
“Fa molts anys que no teníem la possibilitat de gaudir d’un espai com aquest”, assegura Jordi Armadans, director de FundiPau, una de les oenagés fundadores de la Campanya Internacional per l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN), guardonada el 2017 amb el premi Nobel de la Pau precisament per haver aconseguit que Nacions Unides aprovés, contra tot pronòstic, el TPAN, amb el vot a favor de 122 països. “Fins ara les potències nuclears havien controlat la narrativa. Aquesta conferència representa un espai lliure i multilateral”, afirma Armadans.
El tractat va entrar en vigor el 22 de gener del 2021, és a dir, ja és una norma internacional, però la trobada de Viena en suposa la “primera posada de llarg”, en paraules d’Armadans. “Aquesta és la primera pedra d’un camí molt llarg. Però una vegada activats tots els mecanismes ja no ens poden ignorar. Hi ha un abans i un després”, afirma el director de FundiPau.
No obstant això, les dades semblen indicar que l’objectiu d’un món sense armes nuclears és encara molt lluny. Les últimes dades de l’Institut Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm (Sipri) revelen que al món hi ha 12.705 armes nuclears, que els països propietaris estan invertint en la seva modernització i que tot fa preveure que els pròxims anys l’arsenal nuclear creixerà per primera vegada des del final de la guerra freda.
És per això que el principal repte és afegir suports al TPAN. Fins ara hi ha 86 països signants del tractat i 62 d’adherits, però perquè el desarmament nuclear sigui efectiu en fan falta més, especialment les potències nuclears i els seus aliats. “La postura formal de països com Espanya o altres aliats de l’OTAN és que ja estan compromesos amb el Tractat de No-Proliferació (TNP), i que el TPAN distreu. Però el tractat del 1968 està bloquejat per les potències nuclears, no té sentit continuar així”,
La invasió d’Ucraïna ha fet evident que el risc d’una guerra nuclear no és una cosa del passat
explica Armadans. Informalment, sembla que l’OTAN ha passat instruccions als aliats perquè no s’hi impliquin.
En el cas d’Espanya, afirma Armadans, caldria afegir que la trobada de Viena té lloc pocs dies abans de la cimera de l’OTAN a Madrid. “No volen disgustar els Estats Units. Però és una cosa ridícula si es té en compte que hi assisteixen com a observadors socis de l’Aliança, com Alemanya o Noruega [a més d’altres països europeus com Finlàndia, Suècia i Suïssa]”, argumenten des de FundiPau, que insisteixen que Madrid encara és a temps de participar-hi.