Guanya Feijóo, perd Ayuso?
Per combatre Vox no és necessari mimetitzar-se amb la ultradreta. Al contrari. Ho ha demostrat el candidat andalús del PP. Si un marcià hagués escoltat aquests dies les entrevistes de la campanya andalusa, hauria tingut serioses dificultats per saber si les sigles que donen suport a Juanma Moreno Bonilla són les dels populars o les del PSOE dels últims 30 anys, les de Susana Díaz, José Antonio Griñán o Manuel Chaves.
La principal lectura de la majoria absoluta del PP a Andalusia és la capacitat de tracció del vot útil quan és creïble. És a dir, els populars recuperen l’electorat desencaminat de Vox (per descomptat, també el de Ciutadans) quan perceben que hi ha possibilitats reals que el PP governi. I per això no és necessari adoptar el llenguatge ni les maneres de la ultradreta, com va fer Isabel Díaz Ayuso, tot i que ella també ho aconseguís. Aquesta és la gran conclusió per a Alberto Núñez Feijóo, sobre la qual assentar la seva estratègia. No és que hagi guanyat el líder gallec a Andalusia, però sí que ha contribuït que el relat de Moreno Bonilla fos creïble, una cosa que hauria estat més difícil amb Pablo Casado al capdavant del PP.
Ha guanyat el vot poc ideològic, el polític que no molesta ni trenca la vaixella. Però, a més, Moreno Bonilla ha sabut trenar un discurs d’autoestima entre els andalusos. Per això als debats televisius, ell i Juan Marín, l’aspirant de Ciutadans que gairebé li va fer la campanya al cap, van comparar les seves dades econòmiques amb els de Catalunya. Autoestima. En això sí que s’assembla a Ayuso.
Ha tocat sostre Vox? La ultradreta va entrar per primera vegada en les institucions a Andalusia. Aquest bon resultat va tenir lloc el desembre del 2018, després d’un any marcat pels esdeveniments de tardor del 2017 a Catalunya, amb unes conse
Sánchez ha perdut el seu talismà, Dos Hermanas, que el va impulsar al lideratge
qüències que van copar la política espanyola durant tot aquell temps. En les generals del novembre del 2019, Vox a Andalusia va acariciar els 900.000 vots. Només dos mesos abans esclataven a Catalunya els greus aldarulls de reacció a la sentència del procés. Vox es nodreix de molts mals humors socials, però el nacionalisme espanyol és un dopatge per a la ultradreta.
Moreno Bonilla serà moderat, però també ho és el socialista Juan Espadas. Però en aquesta cursa partia de posicions molt endarrerides, ja que carregava una motxilla d’anys de tràfecs interns. L’esquerra està desmobilitzada, sí. Massa pendent de les seves baralles caïnites, i així ho perceben els ciutadans. La incògnita és saber si Pedro Sánchez i Yolanda Díaz seran capaços de convèncer el votant progressista de les virtuts de la seva gestió. Inmaculada Nieto, la candidata de Per Andalusia, es va esgargamellar quan va recordar al president andalús que molts dels èxits que presumia eren en realitat efecte de les polítiques aprovades pel Govern central. Però els ciutadans tendeixen a identificar-se més bé amb el poder més pròxim.
La desfeta per al socialisme no es mesura només en escons, sinó en l’ànim. Ha caigut fins i tot Dos Hermanas, la plaça talismà de Pedro Sánchez. Allà on va anunciar la seva intenció de recuperar el lideratge del PSOE després d’aquell tràgic esquinçament de l’1 d’octubre del 2016. A Dos Hermanas sempre s’ha votat esquerra. Sempre. Fins ahir. Sánchez se sol agafar un o dos dies després d’unes eleccions per analitzar el resultat i adoptar decisions. Tret de l’obligada reunió de l’executiva del PSOE, avui el president no té res a la agenda.